JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
Declarar el conflicte nacional dintre de la Constitució. 15 juny 2005
La Constitució es una ruptura jurídica. Una altra cosa es que va passar i anat passant després.
Això de parlar clar i declarar el conflicte nacional ho cal fer i es pot fer en el marc de la Constitució de 1978, que és liberal, democràtica i de Dret, i del temps de les Nacions Unides i de la Comunitat Europea. En la Transició, no hi hagué ruptura revolucionària, però si que hi hagué ruptura jurídica.El Dret mos empara, si el fem valdre amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi.
Declarar el conflicte nacional, en el marc de la Constitució.
Nacionalitat catalana; Autonomia; suficiència financera i sistema tributari i fiscal just; reforma de l’Estatut; anul.lar o desmuntar les inconstitucionalitats de la Constitució; Llibertat, Igualtat, i no discriminació; estat de Dret; una Espanya lliure d’aliança entre nacions; i, Catalunya, una nacionalitat autònoma d’Europa,…..?
Penso que sense parlar clar i sense declarar el conflicte, no hi haurà mai ni solució ni vies de progrès democràtic. Estem en democràcia, tenim llibertat i autonomia nacional, i no estem ni en dictaduran ni en guerra, però hem de sortir de l’absolutisme.El consens pro llibertat arribarà després de la lluita i confrontació política, pels ideals de Nacionalitats, Dret ,Llibertat i Igualtat, i no abans, callant, esclaus i des de dins de la ideologia de l’aznarisme.
Les institucions espanyoles, amb abús de poder i frau de llei, han practicat i impulsat durant aquests 25 anys,una Espanya que no és constitucional i ni de Dret.Això es cosa evident, i es pot demostrar jurídicament. Aquesta Espanya de fet, es contrària als motius i als principis fonamentals de la Democràcia de 1977 i de la Constitució de 1978. Al meu parer és totalitària i contravé greument la Constitució i els Drets Humans. Els catalans i molts altres pobles no hi podem ser lliures i iguals.
Penso que el nacionalisme espanyol es el principal problema d’Espanya.El seu designi i raó de ser es , per un costat, la castellanització general i l’assimilació, divisió, degradació, inferirorit-zació, ocultació i desaparició de les altres llengues, cultures i nacions dels seus dominis; i per l’altre mantenir i pujar al sistema de poder d’estat absolut de robatori.
Espanya es un problema nacional crònic Per contra l’existència i llibertat i igualtat d’Euskadi, Nabarra i Euskal-Herria; de Catalunya i la Catalanitat,i dels països catalans ( Aragó, Mallorca, València i Catalunya); i de Galícia i la galleguitat, no son un problema o no ho haurien de ser. Son causes i motius d’aquesta Democràcia i de la Constitució. I Castella.? Castella tan sols hi hauria de ser una altra de les nacionalitats ibèriques històriques, i no la nació hegemònica per conquesta i l’equivalent d’Espanya a l’ombra. Què es reconstituís i restés com a nació particu-lar, a casa seva, al costat i igual a les altres; i que sortís del darrere de les bambalines de l’Estat, i no es deixés instrumentalitzar per aquest sistema de poder imperial. Qui no vulgui això que no parli de llibertat, igualtat, i drets humans.
Penso que per poder assolir continguts, progressos i garanties de Dret, llibertat, igualtat i reconeixement i autonomia nacional, cal que Catalunya parli clar en el projecte d’Estatut. Ho hauria de dir tot; al Preàmbul. En la Liberalitat es pot dir i parlar de tot. Hem d’aprendre del que ha passat aquests anys de predomini ambient reaccionari. No ens autocensurem, i no siguiem esclaus.Hem de parlar clar entre nosaltres, tractar les questions que no s’han dit mai o que no s’han resolt mai,que surtin els desacord per arribar a acords. Hi poden constar els desacords i l’afirmació de la Democràcia i de la Nació Catalana.I enfora,Catalunya ha de parlar amb els altres pobles, nacions i nacionalitats de l’estat, i amb l’Espanya comuna.Ha de parlar, està clar del problema nacional espanyol i ha de proposar solucions.
I això de parlar clar i declarar el conflicte nacional ho cal fer i es pot fer en el marc de la Constitució de 1978, que és liberal, democràtica i de Dret, i del temps de les Nacions Unides i de la Comunitat Europea. En la Transició, no hi hagué ruptura revolucionària, però si que hi hagué ruptura jurídica.El Dret mos empara, si el fem valdre amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi.
Bescanó 15 de juny de 2005. Jordi Carrera d’Esterri.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“El Dret nos empara, si el fem valdre amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi.” (Jordi Carrera)
“També
és de Dret la Ruptura Independentista” “Tot Poble té dret a
autogovernar-se” La fotografia adjunta és una resposta i una proposta
valenta amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi.” (Salvador Molins i Joaquim Pugnau, membres de Catalunya Acció)
No es pot discutir ni parlar amb qui no vol escoltar. Denunciar el litigi i la submissió com tu descrius també és una forma de trencament. Seguir el teu camí, el que tu exposes també porta a la Ruptura amb Espanya. Però cap polític català fins al dia d’avui, 22 de juliol del 2008, no ha tingut la valentia i la clarividència de denunciar aquesta injustícia.
Catalunya Acció prepara un lideratge en la persona de Santiago Espot que no tingui altre objectiu que encarar-se amb Espanya per defensar els drets de Catalunya.
Les organitzacions polítiques actuals que ocupen els seients del parlament i del govern de la “Colònia” catalana només sabem fer el ploramiques i mendicar les engrunes de l’amo. No tenen dignitat ni tan sols clarividència. No saben el valor del que tenen entre mans ni la força que democràticament això suposa, per això van ser incapaços de tornar amb l’estatut votat per ells mateixos cap a casa davant les ribotejades de l’estat. Per això sempre van negociar a la baixa, una constant que encara dura ara.
D’una altra manera ho expressa López Burniol: La incapacitat per part de l’estat de respectar l’altre negociador de l’estatut trenca el camí a la possible entesa entre Espanya i Catalunya. Espanya ho ha destrossat tot i tomba totes les intentatives de les altres nacions amb qui hauria de conviure amb respecte i bon tracte. Mostra en són l’Estatut Esclau i ribotat dels catalans i les intentatives d’Ibarretxe en la construcció o establiment d’Euskadi com a Estat amic i associat a Espanya.
Un matrimoni fruit d’un rapte a baioneta calada -Decret de Nova Planta- i fonamentat en el maltractament i hostilitats continuades al llarg de tres segles no té futur ni ha de tenir futur! Per justícia, No!
Com tu bé dius “El Dret nos empara, si el fem valdre amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi.”
“També
és de Dret la Ruptura Independentista” “Tot Poble té dret a
autogovernar-se” La fotografia adjunta és una resposta i una proposta
valenta amb convicció i fermesa moral, com feia Gandi.” (Salvador Molins i Joaquim Pugnau, membres de Catalunya Acció)