Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Aquesta nit, com molts catalans, he posat la tele per veure si perdia l’Espanyol. 4-1, mala llet. Ja sé que la riada del ‘políticament correcte’ que normalment empastifa l’esfera publica promou que els culers ens hagem d’alegrar dels èxits pericos però jo per aquest tub no hi passo. L’Espanyol i el Madrid han de perdre sempre. Estic convençut que els espanyolistes seran dimarts més milanistes que en Berlusconi… i a mi m’agrada que sigui així.
Moral de la història: Espavilem-nos els culers no fos cas que arribem a París havent-nos polit al Chelsea i al Milà i l’Arsenal o el Vila-real ens deixin la mateixa cara de tonto que tenia el pobre Milto.
Apunt 1: La realització de Tele 5 ha estat penosa. Les repeticions tard i amb uns enquadraments patètics, primers plans del public mentre passaven coses a la gespa, males eleccions i situacions d’algunes càmeres… un desastre.
Apunt 2: Es veu que alguns espanyolistes s’han dedicat a cremat senyeres per Madrid. Vergonya.
Apunt 3: Amb el 3-1 al marcador l’afició del Saragossa l’ha clavada cantant ‘A segunda, oé’. Que dura que és la realitat.
Judes
Avui ens han explicat a TV3 que Judes no era un mala persona. Ni traïdor ni pesseter. I jo em pregunto: tota aquesta redempció és aplicable a Figo, el nostre Judes particular? Qui sap si d’aquí a 1000 anys descobriran a les catacumbes del Bernabeu un paperot que explicarà que Figo va fitxar pel Madrid perquè sabia que Florentino s’acabaria estimbant amb els galàctics. Ho dubto molt. El que està clar és que l’arqueologia ens obliga a pensar altres titulars, pancartes i crits per a futures traïcions.
Il Cavaliere
Els italians s’han petat a Berlusconi (pels pèls). Avui sortia per la tele i feia força mala cara després de passara-se tota la nit buscant paperetes pèls contenidors de tota Itàlia. Els resultats de dimarts han deixat a Il Cavaliere molt tocat. Dimarts que ve a San Siro el deixarem tocat i enfonsat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara només ens queda esperar el descens a segona. Que els Déus ens hi ajudin !!!!
Totalment d’acord. Ahir jo era un saragossista més. L’Ej-pañó és la quinta-columna del madridisme a Catalunya. Però, és clar… què es pot esperar d’un club dels qual els seus seguidors s’anomenen espanyolistes ?
A més… van jugar com a locals al Cuernabeu. I els seus seguidors van ser col·locats al gol sud, on habitualment es col·loquen els Ultra Sur
El problema que teniu alguns (i que és el que em sap més greu de ser del barça) és que aneu de sobrats i encara no s’ha guanyat res. Voldria guanyar la copa d’europa i la lliga espanyola (la mateixa que juguen els pericos, que si fossim tant medularment catalans n’hauriem de demanar de srttir-ne) pero també tindria un disgust i un somriure a l’hora si ho perdessim tot i ens diguessin a la cara : per xulos. Igual que molta gent l’hi ha dit al Saragossa.
Visca el barça i que l’espanyol faci la seva.
Mireu, jo xotet, com sóc.delerava per que guanyara l’Espanyol.
El dia 18 de març, a la mani SOM UNA NACIÓ, no circulava per allà, el secretari general de l’esport, independentista i espanyolista confés?
En la primera línia no hi havia l’actor C. Canut, agafant la pancarta primera?
El concepte d’Espanyol, amb què es creà l’equip era en contraposició al del Barça, que fou fundat per gent suïssa i crec anglesa lligada al tèxtil. ¿ què voleu que pensaren aleshores? No podem esbrinar l’actualitat amb el que es coïa fa un segle. Hem avançat molt. Mireu: el primer discurs en català i en públic el féu l’avi del Pasquis, a l’any 1904 i quasi l’apedreguen. Doncs, guaiteu si hem avançat……….fins i tot, jo fill d’aquesta ciutat de València tan vilipendiada us dic que hi ha força afeccionat del València, nacionalista i alfguns independentistes. Amagats, però. Continuem endavant aplegant-nos cap a la llibertat de la nostra Nació Catalana.