Diari d'un Culer

Ahir, a La Sexta, vaig veure el meu primer partit de futbol amb la locució del gran Andrés Montes. Per aquelles persones que no el coneguin, Andrés Montes és el narrador d’esports més freak i original de la tele, un paio amb la capacitat de convertir en apassionat un Iran-Angola i de posar sobrenoms a tots els jugadors del Mundial.

Quan veia els partits de la NBA per Canal Plus sempre em preguntava si ho feia per veure les jugades de Bryan, Shak, Iverson i companyia o per escoltar les narracions d’Andrés Montes. I quan va deixar el bàsquet per anar-se’n a La Sexta a retransmetre el Mundial vaig tenir les meves reserves sobre si funcionaria l’experiment però, veient ahir el Brasil-Nova Zelanda, tots els meus dubtes es van esvair amb un simple brrrrrrrr!

El cert que les dues teles que s’han quedat el Mundial han llençat la casa per la finestra. La Sexta té al gran Montes per donar vidilla a les narracions i també han fitxat al rapsode Valdano per elevar la prosa futbolística i passar del tòpics tipus "no hay enemigo pequeño" a sentències com "un rival sin interés atacante es como intentar hacer el amor con un árbol". Ah! I tot això sense oblidar l’himne oficiós de la selección que propaga la cadèna: Opa, vamó a por el Mundiá. Cutre, però molt millor que el patètic A por ellos! que canten els jugadors espanyols amb el seu seleccionador.

L’altra cadena, Cuatro, substitueix la força narrativa del duet Montes-Valdano amb el fitxatge del mismíssim Déu del futbol: Maradona, el millor jugador de la història i l’únic capaç de guanyar un Mundial ell solet -bé, amb Valdano a l’equip fent de davanter/espectador- . Diego promet comentaris marca de la casa amb tota la incorrecció política que el convertèixen un personatge autèntic i únic. Al 10 cal sumar-hi tot l’equip d’esports de Cuatro+Digital Plus+Carrusel Deportivo què és un dels més potents que hi ha.

Resumint. Tenint en compte que al Mundial no tenim equip propi ni podem escoltar al Puyal, al Pou o qualsevol altre narrador català, com a mínim sabem que les noves teles del país del costat s’han esforçat a confeccionar bons equips per retransmetre el Mundial. No ho tenen gens difícil per superar a TVE amb l’avorrit José Àngel de la Casa o a Antena 3 amb els infames JJ Santos i José Antonio Luque. Amb Montes, com a mínim, riurem i gaudirem del futbol com si l’expliqués Ronaldinho. Perquè ja ho diu ell: "todos los jugones sonríen igual".

PD. Moltes felicitats a la gent del Nàstic. Espero que el Llevant sigui el següent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!