No fou un destí implacable la causa
Emperò tenies tot de signes abissals
En l’entrenada, estrenada, còrpora
Movies els designis com si alenassin
En la teva epidermis decissiva i fina
Com un jugador que no sap de riscs
Ni de paranys de dols i de roïneses
Emeties longituds d’ona euforitzants
Que em deixaren enrampat pertot
Només vaig ser víctima de les ardors
Encara reconec els errors del desig
I en aquest foc hi ha dies que crem
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em crema el foc dels dies en els dits
I el desig errat que mai no reconec
Les ardors em fuetegen i vigilen
Els rampells i les rampes rampants
Eufòria d’ones verticals que llepen
Jugadors en risc de caure en dol
En el parany del tel nítid de pell
Alenen els designis del panteix
En el caire bell del cos que s’estrena
Envestint la profunditat d’un signe
Inequívoc, implacable destí dubtós