miozz mirades

Arribant a Badalona des del sud, vora mar, el desconcert és majúscul. Al bell mig d’un carrer públic, el Carrer Eduard Maristany, una barrera barra el pas. Uns metres enllà, venint del nord, es repeteix el mateix nyap. De sobte el carrer públic s’ha convertit en terreny privat, i cal pagar per passar-hi. Com en el temps medieval. Marina Badalona S.A. – empresa pública – en té la concessió per a ús del port. Alguns vehicles passen decidits, d’altres dubten. La barrera que atura el pas dels vehicles i crea tanta  confusió desdibuixa els límits entre el terreny privat i el públic: tota una metàfora. 

(continua) 

Els visitants, turistes, veïns de municipis propers o de la pròpia ciutat no saben com reaccionar. Al plànol no s’hi dibuixa cap barrera, i aquella drecera amb vistes al mar es converteix en un cul de sac. El que no saben, perquè ningú ho informa, és que gràcies a la pressió dels veïns de banda i banda del port i després de moltes negociacions, ara es pot passar sense pagar, gràcies a les arques municipals: cal agafar el tiquet d’entrada i, en sortir, si no s’han exhaurit els minuts de marge que concedeix l’empresa, es pot sortir sense pagar, a costa de l’ajuntament. La falta d’informació fa que molts conductors facin marxa enrera i es privin del dret de pas. O que badin més temps del compte pel tram del port i acabin havent de pagar: no coneixen les normes del joc. 
Qui sembla que sí que coneixia molt bé les normes del joc, del joc brut, i ara està sota sospita, és en Juan Felipe Ruiz. 
La gasiveria de posar peatge a un carrer públic pren una dimensió esperpèntica en el moment en què es destapa l’operació especulativa en què Marina Badalona S.A (de la qual Juan Ruiz és conseller delegat) ha regalat 14 milions d’€ a Badalona Building Waterfront, S.L., (de la qual Juan Ruiz també és conseller). Ahir a la nit ja s’alçaven veus demanant un gest ferm per part de l’alcalde (vegeu apunt de Jordi Ballesteros); del tema n’ha parlat de bon matí en Carles a Bitàcola, i més tard Vilaweb informavade la primera reacció de Jordi Serra, que de moment s’ha limitat a demanar a Juan Felipe la seva renúncia temporal.

Si això s’acava demostrant (hem de respectar la presumpció d’innocència) i resulta cert que s’han “desviat” aquests 14 milions d’€, la contribució municipal a les arques de Marina Badalona S.A resulta del tot injustificada i afegeix més surrealisme a la situació: una empresa que es pot permetre regalar 14 milions d’€ ha de cobrar peatge a l’ajuntament per cada cotxe que passi pel “seu” terreny (que, a més, fins fa poc era públic)? La facilitat amb què l’ajuntment va cedir a aquesta exigència de Marina Badalona S.A també espanta. Espanta, sí.

Molts dies d’estiu, en el meu passeig en bicicleta, aprofitava per avisar els viatgers despistats informant-los dels seu dret a travessar el tram de carrer segrestat pel port, entre barrera i barrera. Em dolia la mala imatge que els donava la nostra ciutat.

Ara, si ho torno a fer,  potser posaré un rètol que digui: Ajudeu a que l’ajuntament tapi un forat de 14 milions d’€: amb el simple gest de passar pel port i sense cap despesa directa! (recordar-los que paguen indirectament perquè els diners de l’ajuntament són públics espatllaria l’eslògan…)