participar (I)
Que a Badalona la participació no només preocupa sinó que ocupa, ho demostra el fet que, en poques setmanes de diferència, dues entitats han programat dins els seus actes commemoratius del 25è i 30è aniversari respectivament, un acte central dedicat a debatre sobre la participació.
Òmnium Badalona (actualment Òmnium Barcelonès Nord) ha complert 25 anys d’existència, i com a mostra de la seva sostinguda coherència i del seu actual estil innovador, ha plantejat la celebració en un paràmetre dialògic sobre temes de rigurosa actualitat. L’acte d’obertura del cicle de diàlegs que ens proposa ha estat precisament el dedicat a la participació.
En un context diferent – més puntual -, però amb una intenció semblant, l’associació de veïns del barri Manresà planteja per al proper dissabte 24 d’octubre i com a acte central de la celebració del seu 30è aniversari, una tertúlia al voltant de què va significar i quin era fa 30 anys el paper de les entitats veïnals, i què significa i quin és actualment. Per fer-ho comptarà amb Jaume Oliveres i Costa, ex regidor de Cultura en el 1r ajuntament democràtic, Joaquim Olivares, periodista fill del barri i ex membre de la seva associació veïnal, i Albert Arnau, activista membre de l’AV i Ràdio Pomar. S’hi ha convidat, a més, a representants veïnals del Districte 1r, de manera que el debat pot ser ric i aportar visions interessants sobre la perspectiva actual de la participació i el paper de les entitats veïnals.
El tema m’interessa de sempre, encara que hi vaig rumiant d’una forma quieta, pausada (veure altres apunts). Em motiva ara,especialment, pel moment que estem vivint a Badalona (més info), per la feina que desenvolupo professionalment, basada en el treball i l’aprenetatge en xarxa, i perquè estem en un temps de canvis sociològics significatius a tots nivells (allò que diuen de si estem en una època de canvis o en un canvi d’època). Però he de reconèixer que aquests debats han remogut i força aquest anar-hi rumiant amb quietud.
Dençà del dimecres passat, en què l’Anna Pruneda, com a presidenta del Círcol però sobretot com a membre de la Taula de Cultura, i en Fernando Pindado, Subdirector general de Participació en l’Àmbit Local de la Direcció General de Participació Ciutadana, van provocar interrogants en un interessant diàleg dinamitzat per l’Oriol Lladó, president d’Òmnium i propulsor de la Taula de Cultura així com d’interessants debats a la xarxa (des del seu bloc (per exemple des d’aquest apunt) o també podeu (veure-ho aquí), i altres espais -,) m’he quedat barrinant i madurant interrogants, contradiccions i idees a mig camí.
En el meu cas, vaig gaudir d’una torna particular molt suculenta: el meu pare, assistent a l’acte, em va plantejar, un cop acabat i en privat, una argumentada crítica mordaç sobre els plantejaments de Pindado, en allò que ell va interpretar com una manca de reconeixement a la societat civil organitzada i a l’important paper de les entitats com a interlocutores. Per la seva experiència en el camp associatiu especialitzat (des dels anys 60 fins fa ben poc en el camp de les associacions i Federació catalana en pro dels drets de les persones amb discapacitat), el meu pare ha comprovat la importància de les aportacions del món associatiu ben organitzat – participatiu i democràtic – alhora de, per exemple, discutir amb els parlamentaris el contingut de les lleis, col·laborar en grups de treball per avançar en el contingut de decrets i directrius polítiques…
I sí, jo també opino com en Pindado que actualment el sistema d’estructures participatives basades en representants d’entitats té molts punts febles pel seu baix valor representatiu, en general, per la poca cultura democràtica de moltes entitats (poques vegades es discuteixen tots els temes sobre els que es pren posició de manera que allò representi realment l’opinió consensuada de tots els membres de l’entitat representada). Però a diferència del que va defensar ell en el diàleg, on gairebé descartava aquest sistema, jo opino que el que caldria és enfortir la cultura democràtica de les entitats.
El tema dóna per molt, i l’apunt ja és massa llarg. Hi seguiré barrinant i ja en tornarem a parlar!