nit de reis a badalona V: bombes o fanalets?
DIEC i EC, 1 m. [LC] Fanal fet de papers de colors utilitzat com a guarniment en les revetlles i les festes, a bomba encara hi ha menys esment i en la seva extensa i variada definició tan sols trobem una acepció que pot justificar filant molt prim, l’ús d’aquest mot per als fanals fets a casa per anar a rebre els reis: DIEC3 1 f. [LC] Objecte buit de forma esferoïdal. i una altra de més precisa i propera a EC : Figura en forma de bola, de la part superior de la qual surt una flama. (completeu aquesta informació llegint els interessants comentaris fil·lològics afegits a sota). Sembla ser que els típics fanalets anomenats bomba ho eren d’esferoïdals, o en forma de bola, però actualment la gamma de formes és molt més àmplia, jo a l’escola els havia fet sempre poligonals, i aquests de la fotografia (de l’escola Jungfrau) són ben cúbics…
Entenc, perquè ja forma part de la identitat badalonina mantenir paraules pròpies i fer-ne un referent, que hi hagi qui creu que posats a recuperar aquest element estretament lligat a una tradició genuïna, (podeu veure cridar els reis a casa els avis, i no deixeu de llegir els comentaris), més hauria valgut recuperar-ho incloent la paraula que s’usava a les contrades de la nostra costa i que la gent sent com molt d’aquí, de forma singular: bomba. No som pas sols en aquesta tria ni en conservar-ne el record: al Pla de l’Estany també n’hi diuen així (ho podeu comprovar aquí). (completeu aquesta informació llegint els comentaris afegits a sota)
Em sap greu, per la part que em toca: com a autora del conte El fanalet d’en Tasi, i com a persona que he col·laborat activament a difondre aquesta tradició des del veïnat del Carrer del Carme, des de l’Associació de Veïns, amb Soca-rel, (podeu veure Cridem els reis al Carrer del Carme i el Fanalet gegant), reconec que en cap moment ens vam plantejar fer servir la paraula bomba en comptes de fanalet per donar-li entitat: perquè era una paraula força en desús, perquè no tothom la tenia en el seu record, i sobretot perquè no s’havia incorporat des de cap ens implicat en aquesta tradició: ni des dels Mercats Municipals (molt actius en la promoció del fanalet) ni des de les escoles i instituts, ni des de les diferents entitats que en aquell moment s’esforçaven en recuperar un costum que es perdia. No descarto que el meu subconscient antimilitarista jugués a favor d’escollir el mot fanalet en comptes del bèlic localisme – 😉 -,i en tot cas sempre n’he fet algun esment en els articles, com a referència lèxica que s’arrossega, i es pot fer esment d’aquesta singularitat lèxica incloent-la al conte i als documents de difussió que es facin, però personalment veig poc viable a aquestes alçades intentar generalitzar l’ús de la paraula bomba per fer referència als fanalets de reis, en genèric.
Puc estar equivocada, potser veus més autoritzades que jo hi haurien de dir la seva… en tot cas estaria bé saber la seva opinió aviat, perquè el conte amb les precioses il·lustracions de l’Anna Riera s’està intentant publicar…
Jo crec que aneu errats, perquè “Bombes” es un nom que encara es diu a Arenys de Mar, per exemple. Però aquesta polèmica que dius, Dolors, només l’he vist al Miquel Estruch, que ja no sap que fer per ser centre d’atenció. Ni amb accent ni sense, el mes de maig ERC serà història a Badalona….
Us afegeixo les interessants aportacions del Joan Carles Isal al debat del facebook:
Si filem prim ‘bomba’ fa referència a la forma (esfèrica). De la mate…ixa
manera com expressions com ‘porta bombo’, ‘que et bombin’ fan
referència a la forma de la panxa en un embaràs (la darrera expressió,
masclista, no fa referència a un explosiu, com es creu de vegades, sinó a
un embaràs). ‘Bomba’ (o ‘globus’) també és la pantalla difuminadora que
es posa al voltant d’alguns llums de casa, i que molt sovint és
esfèrica.
‘Bomba’ seria una esfera que envolta un llum. Un
‘fanal’, segons la definició, és una caixa que envolta un llum, per tant
no és esfèric.
Però tant dels llums del cotxe com dels llums de
la via pública en diem fanals, independentment de la forma. I això és
perquè originàriament eren caixes, tenien diverses cares, i els ha
quedat el nom per extensió.
Suposo que igual com fanal ha quedat
com a genèric (llevat de l’excepció dels globus dels llums domèstics),
doncs fanalet també. També cal tenir en compte que ‘bomba’ vol dir més
coses, i fer servir ‘fanalet’ evita confusinons i alguna alarma no
desitjada. Però l’arrel ‘bomba’ no ha mort! Ha sobreviscut a través del
diminutiu ‘bombeta’.
I ara hi ha molts fanalets que tenen una bombeta a dins.
He buscat l’etimologia de BOMBA:
Diuen que ‘bomba’ ve del grec ‘bombos’ (soroll estrident), que
passa al llatí ‘bombus’ (mateix…
significat). I d’aquí va passar a designar els projectils de les peces
d’artilleria anomenades ‘bombardes’ (modificació de ‘Lombardes’), els
quals projectils tenien forma esfèrica.
I d’aquí els dos blocs de significats: a) cosa que fa molt de soroll —i encara més mal—, i b) cosa que té forma esfèrica.
Dolors, gràcies per tot el que escrius, aprenem molt amb tu! Aquest article n’és un bon exemple, és com una classe de filologia i d’història local alhora. Som moltes les persones que vivim a Badalona, i a Catalunya, i no tenim el bagatge heretat pels qui hi tenen arrels d’anys, és normal que no el tinguem, l’hem d’adquirir, però no smepre la gent s’adona que si no coneixem no podem estimar o adoptar costums de la terra on vivim ara, primer ho hem de conèixer, i no tot és a l’abast. T’he de dir que el teu bloc m’ajuda molt i crec que com a mi a molts nous catalans que encara que hem nascut aquí, no hem “mamat” molts dels vostres costums ni coneixements locals. Espero que no et cansis mai d’obrir-nos les portes del del teu bloc, jo no em canso mai de visitar-lo i recomanar-lo!
Interesante, a veces detrás de las palabras hay todo un mundo. Gracias por abrirnos la mente y la curiosidad. No conocia nada de esto y he nacido aquí… ni siquiera me atrevo a escribir català, y no serà por falta de interés de los catalanes en hacermelo conocer, però a veces cuesta romper esquema y cerrazones. tu bloc es guay
Només dir que a casa meva sempre en vam dir bombes, des de sempre i també en la postguerra i fins ara, i que els dolorosos estralls de la guerra sobre la família no impedien anomenar-ho bomba, perquè una cosa no tenia res a veure amb l’altra. Una altra cosa és que convingui o no rescatar ara aquest nom, que potser no cal estant tan generalitzat el fanalet, però el motiu antimilitarista crec que no hi ha de tenir res a veure.
Gràcies Dolors per aquesta exposició i informació que ens enriqueix , però penso que ja fa molts d’anys que el “fanalet d’en Tasi”, és el fanalet i molts i molts nens durant molts anys així ho han aprés i així ens ho has explicat sempre.
Que curiosament descobrim i aprenem que abans es deia “bomba”, val d’acord, però ja fa molts anys que es diu fanalet , el canvi ,no penso que sigui bó per tots els que hem portat el “fanalet” igual que en Tasi.
Bona tarda Dolors, a casa dels pares (Casagemas) feien la crida als reis, i anavem amb els “fanalets “
M’agrada moltíssim que parlis d’aquest tema. Al Pla de l’Estany la Bomba(fanalet) per sort i amb l’esforç de la nova tongada de pares que tenim fills, encara la fem servir, és més, n’estem orgollosos d’aquesta paraula. Aquests reis, encara en fèiem broma amb un amic, al Pla de l’Estany ha sigut tan republicana que sempre anem a esperar els reis amb bomba. Això és una petita broma que em feia el meu amic, tot parlant que ho hem de conservar i mantenir, així com moltes altres paraules i localismes, que com a moltes comarques tenim i que hem de fer el possible per no perdra-les. És per això que vaig crerar el grup “parlar plaestanyí” al facebook, que agreixo que l’esmentis. Us convido a fer-hi un cop d’ull que n’hi ha de molt divertides i curioses, com per exemple enlloc de pega dolça en diem Esprit de broc, o penjar la pilota en diem esperxar, així moltes més: http://www.facebook.com/home.php#!/group.php?gid=35700513890
Una abraçada i gràcies per treballar amb tot això!!!!!!!
Ho sento molt. A mi la paraula “bomba”-no explossiva- hem fa pensar amb arrós “bomba” a les “bombes” de Olot -patates farcides de carn, típiques de la zona- passar-ho “bomba”…
Les nostres “bombes” infantils eren “trons i sebetes”`per Sant Joan.
Malgrat això si al Pla del Estany -proper a Olot- en diuen bombes als fanalets , em sembla molt bé i que ho conservin.
Els que estem de Badalona i parlem de “rebre” els Reis o “cridar” als Reis sempre ho hem fet amb “fanalets” que no cal que siguin de cap forma especial però si -de moment- amb una espelma encesa.
El conte del fanalet de’n Tasi -perdona Dolors, vaig posar fanalet de’n Tassi a la revista de l’A de VV del Centre- és una bona eina per “fixar” elements bàsics de la nostra tradició en la memòria col·lectiva i lliga amb les cançons que es canten aquest dia i crec que es convertirà – de fet ja ho és- en un conte tradicional.
Per cert, Dolors, quants anys té el conte? Quan passin més de 25 anys es convertirà en activitat de “brocanters” com la Festa del Badiu que el 2012 en farà 50.
Fets aixi demostren que som un poble viu que podem mantenir, fer evolucionar i fins i tot crear les nostres tradicions i costums sense caure en la carrincloneria i sense parlar d’arqueologia. Crec que això és el que dona valor a les nostres costums i tradicions de les que podem sentir-nos orgullosos, quan més de mil persones (pares, avis, nens) amb fanalets ,caminem pel carrer del Carme fins al local de la Associació de Veïns al carrer Magatzem amb les llums apagades, amb fanalets, cantant les cançons de sempre, mentre “plouen confits”. I per acabar ens trobem al voltant del “fanalet gegant” explicant , any rera any el conte del fanalet de’n Tasi. I fins l’any que ve…!!!
Doncs si, nom perdut, però real. A casa en dèiem bombes. Les meves nits de Reis a casa l’àvia es concloïen amb tos els cosins fent voltes a la taula, a les fosques, cridant i amb les bombes enceses. I a vigilar que no es cremessin! cosa normalíssima quan, esverats, ens tiràvem per terra a collir els caramels!!!
Ho parlo amb la mare. I tant! Per a ella sempre havien estat bombes!!!! De petita en feia i les venia a la papereria Garriga, la que tenien els avis al carrer , llavors del Sol, ara Francesc Planas i Casals. Tot l’any guardaven les canyes d’escombra i les feien amb cartró de caixes i paper de cuina. I en deien bombes. I sí, eren arrodonides.
Bé, també el carrer es deia carrer del Sol, i hi havia la papereria llibreria Garriga, i l’àvia deixava el balcó obert i en acabar de cridar als reis hi trobàvem un regal per a cadascú de nosaltres, fóssim els que fóssim. Colors, contes, llibres per a tothom!
I mentre els petits remenàvem el nostre nou tresor, els grans menjaven a la taula la grava que també havien deixat els reis. Ara no hi ha grava? eren nous, avellanes, ametllons… i quan queien feien fressa i era el ressopó dels grans. Els petits teníem els cigrons, pèsols, cafè, llimones, taronges, pedres dels reis.
On es troba tot això ara? Ni bombes ni grava.
La nostàlgia dels moments d’infància, la llum al cor que llavors lluïa als ulls…