miozz mirades

Possiblement sigui força imprudent posar-se a teclejar davant la pantalla tot just després de superar la fase aguda d’una inoportuníssima migranya d’aquelles que malgrat avisar de la seva arribada en plena nit no s’aconsegueix combatre ni amb homeopatia ni amb al·lopatia, i ni amb respiracions de ïoga ni dormint, . Però són tantes les coses que fan xup xup dins del meu cap i tants els deures pendents, que potser donar-hi sortida pot alleugerir aquesta tensió cranial que es manté pulsàtil malgrat ja ha desaparegut l’insuportable dolor darrera l’ull dret. Sense oblidar de posar-me les ulleres d’aprop – això faria de la imprudència una temeritat – estreno doncs la simpàtica tauleta de llit que em van portar els reis mags – ells i el de les Nyacres són de l’únic tipus de reis que reconec – i em poso a corregir exercicis i revisar correus, m’hi poso boi estirada i ben encoixinada. Primer de tot, però, un aprenentatge d’aquestes darreres migranyes abocat al bloc – fa molt que no obro aquest calaix – ja que d’un temps ençà s’han convertit en atacs fulminants sobretot en diumenge, enmig de caps de setmana o període de vacances, en contextos de tranquil·litat, i sense altres causes clarament reconeixibles com a detonant. Reconec que bona part de motiu d’escriure-hi, a part de compartir-ho amb d’altres soferts migranyosos, és pura queixa, ganes de protestar… contra ningú, només per desfogar la frustració de no acabar de dominar aquesta malura i que ella em torturi i em marqui l’agenda: (segueix)

Quan els meus factors més coneguts i controlats que desencadenen els atacs no semblen ser-ne la causa, darrerament he d’explorar altres alertes, i descobreixo:

• la relaxació com a desencadenant de migranya, quan l’esrtres ja és la normalitat; en parlen alguns estudis i tractats, però a mi no m’havia passat d’una forma tan evident des de fa dècades; significa això que estic en aquest cercle? Bona cosa per meditar-hi…ara caldria veure què és més factible, si no relaxar-se mai – gens saludable – o sortir del cercle de l’estres instaurat estructuralment…
  

Aquest migdia, mentre buscava debades una postura còmode dins el cotxe, durant l’inacabable viatge de tornada d’Espolla, pensava amb molt mal humor en aquella frase tan tòpica que ens etziben sovint de “el teu cos et parla i cal escoltar-lo” i em dolia concloure que potser sí que he tingut poca cura amb el descans en el conjunt de la setmana, que potser sí que és un avís, una aturada tècnica per reparar el ritme… sí, potser caldrà tornar a revisar els “criteris de sostenibilitat” per a migranyosos crònics i assegurar els mínims…

La fotografia l’he reutilitzat del primer apunt que vaig escriure sobre les migranyes, (migranya, el segrest imprevist), el dia que vaig decidir obrir aquesta secció al bloc (migranyes + maldecaps, invisible i poc compresa malaltia)

(actualització: ep! al final ha estat el preludi d’una grip intestinal, o gastronteritis vírica, amb febre inclosa; així doncs… potser no en sóc culpable? Ara els arguments d’anàlisi, de reparació, trontollen; però no anirà gens malament treballar igualment per a la sostenibilitat…)