miozz mirades

Encara que el dia dels Sants Innocents té en el seu origen el relat bíblic d’uns fets llegendaris pretesament històrics però poc documentats i contrastats (*1) – els suposadament protagonitzats pel rei Herodes , la matança de tots els infants mascles nascuts a Betlem, menors de 2 anys, per tal d’exterminar amb seguretat al Messies Jesús de Natzaret- , i malgrat aquest origen cristià de la celebració sembla que té ben poc a veure amb el sentit irònic i bromista de la festa que ha perdurat en els segles malgrat perdre gas i referències (us en parlava l’any passat a la deriva dels innocents), avui amb el pretext d’aquesta diada em motivo a parlar de la matança real d’innocents que la nostra espècie humana perpetra cada dia de l’any damunt el planeta terra… la mortalitat infantil

(*1) Podeu veure un interessant documental que analitza la possible veracitat dels fets i els motius pels que hi ha poca documentació contemporània, aportat mitjançant un comentari a l’apunt.

(seguir llegint aquest article)

Sembla ser que 21 infants menors de 5 anys moren per MINUT AL MÓN (29.000 diaris, dades del 2009), significant que moren 93 de cada 1000 infants nascuts, abans d’haver celebrat el cinquè aniversari. Morts que en la majoria de casos són evitables, s’han aconseguit evitar ja a algunes parts del món. I diuen que un dels objectius del mil·leni és aconseguir que el 2015 aquesta xifra es redueixi, i només en morin, abans de fer el 5 anys, 31 de cada 1000 nascuts. És una gran reducció, sí, però em continuen semblant molts. Potser es tracta de la xifra inevitable?

Però quan parlem de taxes de mortalitat infantil cal tenir en compte que tenen moltes cares. Per cert, no deixeu d’entrar a l’enllaç i comproveu la diferència entre la més alta i la més baixa, per països, i situeu, també, la de Catalunya. Com que la taxa de mortalitat té de base els naixements, cal parar compte amb si els països comptabilitzen seguint les normes internacionals o no. Per exemple, sn el cas de l’Estat Espanyol fins a 1975 no era així, i cal tenir-ho en compte si es fan comparatives, fins al 1975 no es comptabilitzava com a nascuda una criatura que no sobrevisqués 24 després del part.
 

Com a taxa pura, la taxa de mortalitat actualment no compta la supervivència fins a 5 anys, sinó tan sols la del primer any de vida. Així és una taxa que serveix d’indicador científicament més controlable i contrastable. En alguns estudis es mantenen les dues taxes diferenciades, en d’altres no. No compta, tampoc, en cap dels casos, la mortalitat després dels 5 anys, de manera que queda pendent de comptabilitzar i afegir a aquestes xifres el nombre d’infants morts en catàstrofes, en guerres, exilis, per malalties o desnutrició, per accidents laborals, assassinats o per fer de soldats, per exemple… abans d’arribar als 12 anys, que és l’edat més o menys consensuada per parlar del final de la infantesa

Sigui com sigui, dades totes elles esfereïdores. Som una espècie que ha aconseguit grans avenços científics i tecnològics i que, en canvi, no ha aconseguit generalitzar per a la seva població uns índex de supervivència acceptables. Que estem millorant? És cert, les dades indiquen que la mortalitat infantil ha disminuit al món.

Però el repte hauria de ser eradicar-la. Si més no la causada per fets evitables. Un altre model de desenvolupament , un altre model d’economia i un altre sistema per esborrar desigualtats han de ser possibles. Desig recurrent per al l’Any Nou.