miozz mirades

Fa unes setmanes, quan al matí de Catalunya Ràdio en Rafa Crespo i jo explicàvem les accions de formació dels agents Antirumors desenvolupades en el marc de la Plataforma Badalona som totes i tots  (ho podeu escoltar aquí), en Manel Fuentes va posar en valor el fet que qui actuava de portaveu d’aquesta sinergia ciutadana a favor de la convivència en la diversitat fos, alhora, algú amb responsabilitat dins d’Òmnium Badalona.  (segueix)

Segurament, tal com ell va voler destacar, hi ha un valor simbòlic afegit al valor immediat, intrínsec a la tasca desenvolupada i sumada a la de tantes altres entitats – moltes d’elles amb un històric de compromís per la cohesió més conegut i reconegut que no pas el d’Òmnium -, un valor simbòlic que trenca uns quants esquemes. El ferm compromís d’Òmnium per a la cohesió no és nou, però segurament encara és poc conegut. Aquest dissabte a Badalona tindrem l’oportunitat d’acollir la festa anual del programa QUEDEM? sota el lema ARA MÉS QUE MAI SOM COHESIÓ. I m’adono que per a algunes persones el Quedem? ja és una marca reconeguda, però que per a moltes altres només és un curiós interrogant

Tot i que la contribució d’Òmnium a la cohesió durant el franquisme i postfranquisme és innegable per íntrínseca al seu compromís per la llengua, cultura i país, aquesta contribució ha estat fins fa pocs anys especialment tangible en el pilar de la llengua, que és on s’ha marcat més la seva referència. Llengua i cohesió han estat sempre unides, malgrat en els seus inicis no es fes esment al mot cohesió (La defensa i contribució al model educatiu d’immersió catalana, evitant una fractura que hauria estat irreparable, i totes les aportacions al seu voltant, són un llegat perdurable i vigent. Més endavant la posada en marxa del voluntariat lingüístic en format parelles de persones que a més de compartit la llengua comencen a trencar barreres interpersonals constaten que cohesió lligat a la llengua fan una parella indissoluble)

Però no n’hi havia prou. L’ampliació del ventall de procedències de la nova ciutadania i la constatació del fracàs d’algunes polítiques culturals post transició (que blinden cultures pròpies sense promoure cap interacció amb la del país d’acollida),  incrementava els reptes: la major distància lingüística i cultural i la necessitat de convidar a conèixer el país i la cultura defugint plantejaments estrets i essencialistes obligaven a posar en pràctica nous models d’intervenció.

I va sorgir el Quedem?

El Quedem? aposta per una fórmula agosarada: la de posar en situació d’igualtat a les persones nascudes al país i a les que hi han vingut a viure havent nascut en altres terres. No es tracta d’estimular l’acollida protectora que marca una diferència entre amfitrions i nouvinguts, ni de promoure cap forma estereotipada d’intercanvis suposadament “interculturals”, com si la cultura fos un paquet tangible i manejable. Tampoc es tracta d’un exercici d’assimilació ni de juxtaposició cultural.

Es tracta de buscar una raó que aglutini en un mateix espai vivencial i amb un objectiu comú, persones diverses, assegurant la barreja de procedències entre els participants. I es tracta que junts descobreixin referents geogràfics, culturals i socials que els facin construir sentit de pertinença fent comunitat, convivència en la diversitat. També es tracta de que, en aquest espai comú plurilingüe, entre la multitud de llengües presents se’n comparteixi una com a referent. Una pràctica lliure i funcional del català oral, que ajudarà a alguns a consolidar-lo en ús, a d’altres a saber-lo fer servir per comunicar-se amb persones que no la tenen com a llengua primera.

Els Quedem? són un bon invent. Són una manera de descobrir i fer país amb una nova mirada, amb uns altres ulls. I de posar-hi un valor afegit. Les rutes i activitats del Quedem? són gratuïtes però requereixen inscripció. I cuiden l’aspecte comunicatiu, el clima i la relació interpersonal, la tertúlia, el diàleg… Però són sobretot una fórmula pràctica per trenacar barreres i prejudicis entre persones aparentment diferents, per fer-nos descobrir que darrere qualsevol estereotip hi ha un nom propi, una veu, una mirada, una ment, una personalitat. Són tantes coses que, per això, aquest any a Badalona estem contents de tenir-lo en marxa, i de ser amfitrions de la festa de cloenda. Atenció doncs:

Aquest proper dissabte 4 de juny a la tarda, Òmnium Cultural celebra a Badalona la festa ‘Som cohesió’. Més de 400 persones d’arreu de Catalunya i d’orígens molt diversos participaran en aquesta activitat que serveix per cloure els programes de cohesió social (principalment el Quedem? i el Voluntariat Lingüístic) que l’entitat fa arreu de Catalunya.