i tot està bé
“Un moment màgic. El sol que es pon a tocar de mar. Placidesa i melangia. I tanco els ulls i penso… ha passat l’any! I tot està bé. I penso: i en ve un de nou! Què em durà? I em deixo anar i penso… tot està bé.” (segueix)
“Hola floretes!
Darrer dia de l’any. Bé, del que en diem any a la nostra cultura, que tot, tot és relatiu.
M’aixeco tard, a la tarda. Ahir tinc un sopar amb les amigues… riem molt, mengem bé, bevem millor i ens fem regalets les unes a les altres. Arribo a casa a les tantes i després no m’adormo. I quan ho aconsegueixo el cos , qual ossa que hiverna, es deixa en el repòs… i passen les hores. El meu cos, que desprèn tanta energia, està tocadet…i qualsevol activitat necessita després d’hores de repòs…
M’aixeco a la tarda… i penso: el darrer dia de l’any i quasi ni el veig! I m’acosto a la Rambla. Encara hi toca el sol a la banda del mar. Passo el pas i m’assec al solàrium instal·lat al costat de la Donzella. Miro. I miro. I contemplo. És el que té un cos cansat: contemples! Perquè vulguis o no et tens que aturar.
I contemplar és donar a tot una mirada nova. És veure el que és, sense posar-hi vels, sense posar-hi idees preconcebudes, sols mirar i entendre el que hi ha.
Hi ha una mar preciosa que , amb el sol que marxa, agafa els tons de plata. Unes onades que permeten a un únic surfista entossudir-se en cavalcar-les. Dos nois a la sorra, amb pantalons curts, fent cabrioles i gravant-se mútuament. Uns avis seuen mirant el mar, absorbint els darrers raigs de llum. Les palmeres sols reben un to daurat a les puntes, i la Rambla juga entre el gris i l’or a embellir-se.
Un moment màgic. El sol que es pon a tocar de mar. Placidesa i melangia. I tanco els ulls i penso… ha passat l’any! I tot està bé. I penso: i en ve un de nou! Què em durà? I em deixo anar i penso… tot està bé.
Retorno el cos cansat cap a casa. Aquesta nit celebració! En Quim, com sempre, ens descomptarà del raïm amb les seves gamberradetes, en acabar tindrem la boca plena i farem com podrem per empassar-nos els grans. I vindran les abraçades, emotives però disfressades… que amb un poc de broma passen millor… i no fos cas que ens emocionéssim! I tornarà la normalitat. El dia a dia, l’any que s’estrena, que camina, que avança i que passa.
Asseguda a vora el mar tancava els ulls i respirava. Tot estava bé! … Tot està bé! . I sento com la tendresa m’omple. I em sento dins un ordre, dins una Humanitat, formant part del món. Allà, al meu lloc petit, on m’ha tocat viure… però part de tot i part del Tot. D’aquest Tot amb majúscules al qui adrecem el nostre interrogant de viure. Llavors és quan sento que en el Tot… tot està bé.
http://www.youtube.com/watch?v=6ZIWO6M8xjs&feature=share
Que tingueu un bon Any…
Un petó, un somriure i una abraçada,”