miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

flexibilitat entre el tot o el res

Aquests dies, al Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts on es representa Jove.Gats (més informació aquí), una rampa de treure i posar resoldrà l’accessibilitat al teatre.
D’altra banda, a Badalona avui, en iniciar l’acte de celebració dels 30 anys de l’entitat (més informació aquí), un representant de la junta de l’AV del Manresà es disculparà públicament per no tenir resolta l’accessibilitat del local i es comprometrà a una solució de futur. Tot plegat petites conquestes provisonals, a mig camí de la solució definitiva, fruit d’un posicionament d’objecció als actes públics en locals inaccessibles (més informació aquí)

(continua)
Segurament em seria molt més còmode no anar-hi i prou. Però no resultaria gaire eficaç. La meva política de corcó persistent aconsegueix petits gestos que, si més no, incrementen la conscienciació i sumen complicitats.

En els dos casos que m’ocupen aquest cap de setmana em consta que les entitats s’han mogut, des de fa temps, per resoldre el problema. Topen amb un condicionant econòmic que no troba prou suport de les administracions. Però no llencen la tovallola. I en el moment de plantejar-los l’acció de boicot han cercat mesures pal·liatives. No sempre és fàcil. Llogar “erugues trepadores” o “salvaescales” és pràcticament impossible. Observant tots els passos que s’han fet, durant aquestes setmanes, a ambdós llocs, he pensat que els ajuntaments podrien adquirir un d’aquests artilugis i tenir-lo a l’abast per tal de facilitar-lo a les entitats que encara no han resolt l’accessibilitat als seus edificis. O això, o prohibir que s’hi facin actes públics.

Sé que hi ha qui opina que les mesures a mig camí no són bones, ja que endarrereixen la solució definitiva. Però quan la solució definitiva és tan lluny, ser flexible i aconseguir passos intermitjos es pot considerar una conquesta, sempre que vagin acompanyats de compromisos.

La rampa de la foto ens l’ha fet un fuster. La recomano a tothom qui tingui una petita gran barrera a casa – o al local – i no la pugui resoldre definitivament, per amplada de la vorera o altres condicionants. Tenir-la darrera la porta per aplicar accessibilitat de treure i posar és fàcil i fa visible una necessitat que no tothom sap veure.
En podeu copiar el disseny!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.