miozz mirades

COSTUMS, TRADICIONS I REFERÈNCIES DE CIUTAT  (segueix)

COSTUMS, TRADICIONS I REFERÈNCIES DE CIUTAT

La gràcia de les tradicions populars lligades al cicle de l’any és que sempre tornen. I és en aquest fer-se presents i allunyar-se, en aquest esperar-les i rememorar-les sabent segur que les tornarem a viure, que a mida que passen els anys anem construint la consciència del pas del temps i unes mínimes seguretats al voltant dels costums de la nostra comunitat social. Construïm referències i pertinences. I tant si les tradicions es viuen amb una mirada més o menys estreta, estricta, i tancada, com si la mirada és oberta, flexible, i de contaminació d’uns costums amb els altres, el que és clar és que aquests juguen un paper cabdal en la construcció de la identitat personal i de la identitat social de les persones. La nostra celebració de Nadal – tant si és des del laïcisme com des de la religiositat – ens serveix d’exemple ben il·lustratiu: al carrer i a les cases hi ha una barreja constant de referents culturals d’altres terres que convertits sovint en reclams comercials i consumibles pinten el paisatge d’estètiques diverses, sovint importades, que sumen encara que sigui per esdevenir simple ornament. I és en aquest context globalitzat i força impersonal que els costums propis i identificatius d’una població, d’un territori, d’un país, prenen major importància. A Badalona tenim dues referències que aporten un gran esperit de solidaritat i de vivència col·lectiva de les festes, més enllà de les creences i ideologies diverses. Són dues iniciatives que aporten bons elements d’identitat col·lectiva. Una és el Cor Nadal, amb el conte i materialització de la Sopa de Pedres solidària, i la cantada popular: enguany és dissabte 18, i a la tradicional degustació de la Sopa de Pedres s’hi suma la de les Sopes del Món, coincidint amb el Dia del Migrant. L’altra és un potencial de gran valor vivencial ple de màgia i simbolisme que segueix essent patrimoni d’una minoria de badalonins, perquè la majoria de població de la ciutat ho desconeix totalment; parlo de la nostra nit de cantar i cridar els reis amb els fanalets, dins les cases, aquest invent badaloní que la Capitalitat de la Cultura Catalana va fer conèixer a tot el país mitjançant TV3, però del que ¾ parts dels 220.000 habitants de la ciutat no n’han sentit a parlar mai. Per cert, que com cada any, a la Biblioteca de Can Casacuberta explicarem l’origen i els detalls d’aquest costum.

Crec que cal recolzar les iniciatives ciutadanes que aprofiten les festes nadalenques per enfortir el sentit solidari i col·lectiu de la nostra comunitat i cal també una aposta de la política cultural de la ciutat per enfortir la vivència d’aquests costums que ajuden a sentir-se arrelat al lloc on es viu i promouen sentit de pertinença. Que tingueu unes bones festes!