el tot setmana del 11 d’abril: l’espai públic de totes i tots
El tot setmana del 11 d’abril: l’espai públic de totes i tots (segueix)
L’ESPAI PÚBLIC DE TOTES I TOTS
Mirant el calendari segurament molts lectors esperin trobar avui un article que parli de política: de la campanya electoral per a les properes eleccions municipals o del referèndum pel Dret a Decidir sobre la Indepèndencia celebrat diumenge a Barcelona. O potser s’esperen que parli de l’activisme associatiu i cultural que es viu a Badalona amb l’arribada de la primavera, un activisme que ha rebrotat i floreix amb una energia impressionant que barreja els actes de Sant Jordi amb els de Setmana Santa al mateix temps que desenes d’entitats es posen en marxa per anar preparant les Festes de Maig (tant les oficials com les alternatives, que mitjançant la Coordinadora Popular reclamen una Comissió de festes de maig), i mentre les grans xarxes de ciutat van enfortint la participació (Taula de Cultura i Badalona som totes i tots) i sumant nous nodes per tots els barris i sectors (Colors de la Tardor, Pacte per la Inclusió, Badalona antifeixista, Samarretes Grogues per l’escola pública, Festa de la Solidaritat…), i les festes de gran format prenen el carrer, com és el cas de la Festa Medieval que ho fa amb un canvi trascendent per la suma i el treball en xarxa de multitud d’entitats i iniciatives, inclosa Badalona contra el Càncer, i aviat hi haurà també la Magna Celebratio, i amb tot plegat tenim també en marxa el Blues&Ritmes, el Concurs de Música Jove i les programacions teatrals i musicals diverses, i les activitats contínues de les entitats socioeducatives i culturals… i l’esperat Joc de Badalona que es torna a posar en marxa i ja obre la inscripció……
Però no, tampoc vull parlar d’això avui. Vull parlar de barreres, perquè estem al segle XXI i és una autèntica vergonya que encara avui hi hagi tantes dificultats per accedir a l’espai públic, per desplaçar-se per voreres i parcs, per travessar la via del tren i accedir a la platja, per entrar a un edifici d’una entitat o per anar a un acte públic, si es va en cadira de rodes (o s’empeny un cotxet de criatura). Moltes d’aquestes activitats que fan bullir la ciutat de cultura, festa, participació i reivindicació són inaccessibles a part de la ciutadania,i el pitjor és que sembla que això sigui el més normal, passa sovint desapercebut i es nota certa indiferència social. Una discriminació així hauria d’escandalitzar-nos!. Ara s’ha remodelat Torre Mena i s’ha fet accessible, ja era hora: la llei de supressió de barreres està aprovada des de fa 20 anys! És per això que proposo una major sensibilitat i reivindicació social cap a aquest dret bàsic, i que entre tots minimitzem o suprimim les barreres i, com a mínim, evitem programar actes públics en locals o espais inaccessibles.