miozz mirades

Fa molts anys, en un petit incident automobilístic sense cap conseqüència rellevant, el meu pare – que n’era la víctima – va ser maltractat pels agents dels mossos a un nivell de degradació que ell mateix diu no haver viscut mai amb cap guàrdia civil en tot el franquisme i post. N’he sentit i vist altres casos, sense parlar de les actuacions per detencions o les càrregues davant concentracions públiques que han trascendit públicament. Un tracte indigne. També he vist mossos correctes o amables fent la seva feina amb respecte, evidentment, però aquest tarannà prepotent i irrespectuós abunda massa.

Crec que el mal d’aquest cos – i reitero que no es pot generalitzar al 100% dels seus membres, que hi ha molts mossos bellísssimes persones i bons professionals – és que funciona en format standart com qualsevol del pitjor cos policial, amb els vicis i perversions de qualsevol cos policial, i que no té res que el faci estimar per ser diferent, per tenir un tret diferencial. Jo tinc prejudicis previs, cert, pel meu antimilitarisme, però entenc i accepto que hi ha d’haver organitzacions que vetllin per la seguretat ciutadana, i vaig creure que la nostra policia podia ser diferent. Però ja fa molt temps que als Mossos no mel’s sento meus, propis, especials. I podrien haver-ho estat. Hauria pogut ser una policia diferent, impregnada de l’esperit dialogant català, impregnada dels valors de l’enraonar, de la solidaritat i sobretot del respecte humà. I del resoldre conflictes per vies no violentes. Entrenats en estratègies conductuals, entrenats en l’honradesa i el saber fer. Hauria pogut marcar un estil, ser capdavantera d’un model de policia exemplar. Hauria pogut ser una policia catalana en tots els sentits. Però no, hem bastit un cos policial a la semblança dels pitjors i hi hem sumats tics franquistes. I tant hi fa si els ha capitanejat un partit d’esquerres com un de dretes. La policia que va governar Saura d’ICV durant el tripartit va causar – en paral·lel a bones actuacions, segur! – el mateix tipus d’estralls i atropellaments als drets ciutadans que la que està causant la de Puig amb CIU.

I és això el que més m’espanta dels mossos. De la policia catalana. El pitjor no és que no parli català, el pitjor és que no comparteix cap dels valors ètics catalans que ens poden fer sentir orgullosos de ser-ho. Comptant que hi ha excepcions individuals, per descomptat, que hi ha una manera de fer professional i ètica de molts agents. Però la mala marca de la casa guanya, dissortadament.