el manresà es fa escoltar (per El TOT)
La campanya SALVEM LA PLACETA ha recollit 170 al·legacions dels veïns del barri Manresà de Badalona, que volen impedir que es suprimeixi l’únic espai públic de centralitat ciutadana de què disposa, tal com es preveu en la nova modificació UA1 del PERI del barri.
Aquest any, precisament, l’associació de veïns celebra els 30 anys de la seva fundació, i en el disseny del programa d’actes ha inclòs aspectes d’interès ciutadà més enllà dels seus límits territorials, conscient que és un barri encara desconegut per a moltes persones. Històricament aquest tros de ciutat s’ha sentit oblidat de les administracions, i l’associació va encetar i continuar una tasca fonamental. El barri es troba al límit entre Badalona i Montgat, entre l’autopista i la platja, i separada de la resta del Districte 1r per una zona d’edificacions industrials i d’oci nocturn. Aquesta ubicació fa que sovint se l’esborri del mapa – fins fa poc el propi alcalde considerava que la porta Nord de Badalona era Canyadó , errada que ja ha estat rectificada –, i que hi hagi deixadesa a l’hora de resoldre certs aspectes de via pública, urbanisme, neteja i serveis en general (només cal veure, per citar alguns exemples, la falta de jocs infantils al mini parc, tot el tram sense vorera a la Carretera de Tiana o el pas sota la via, impracticable amb cadira de rodes i incòmode per a tothom)
El PERI del barri és important perquè ha de resoldre el nyap que comporta, actualment, el destí industrial de bona part de la superfície que llinda amb la Carretera de Tiana, ha d’endreçar el lateral de l’autopista i ha d’augmentar substancialment l’habitatge disponible, per revitalitzar la zona. El nombre d’habitants es triplicarà, i lògicament caldrà destinar espai per a serveis, i caldrà vetllar per la cohesió entre la part antiga i la nova. Sobta que la proposta UA1 esmicoli la zona verda de tal manera que el barri perd l’únic espai públic que actualment té per a la trobada i per a la vida comunitària: la placeta-camp de futbol, ubicat en un extrem que, amb la nova construcció d’habitatge, es convertirà en central. Ara que els criteris urbanístics de les ciutats aposten per fer-les a escala humana i per promoure la convivència facilitant espais d’ús comú, és del tot incomprensible que una remodelació d’aquesta magnitud esborri del mapa la placeta. Tal com ja vaig comentar a principis de juliol, parlant de les necessitats d’espai a La Salut Alta, els espais urbans públics i oberts són necessitat vital d’una ciutat, i condicionen la seva convivència. Salvem, doncs, la placeta del Manresà!