miozz mirades

Ahir va morir Fraga qui mai va demanar perdó per res del que havia fet durant el franquisme, i a qui mai se li va demanar que ho fes. Són pactes de la transició. Ell va seguir al poder amb la Democràcia, com si res. I nosaltres a callar, que pactes són pactes. (segueix)

Però la crosta de “l’atado y bien atado” que permeté la transició política amb l’aparent cura de les ferides de la guerra i la dictadura es comença a esberlar. Els que érem joves llavors ja hem constatat l’engany. Els que han nascut després no se’n senten corresponsables. I els que llavors tenien les regnes de les decisions ja han comprovat que l’ombra del xiprer és realment molt allargada.
Ahir que va morir Fraga la normalitat de les notícies sobre el proper referèndum per la independència d’Escòcia marcava una música de fons ben singular. S’hi afegien com a acompanyament clau els clàxons de la caravana per l’estat propi que va organitzar l’ANC del Maresme. El Dret a Decidir fa temps que ha sortit de l’armari, i només poder parlar seriosament de plantejar la possible independència d’una part de l’actual Estat trencant la indisoluble unidad de la patria española i renegant del caducat i absolutament inservible estat de les autonomies se m’apareix com a una irònica marxa fúnebre per acompanyar les despulles de Fraga, a falta de contrapunts informatius que facin justícia històrica.
Per cert, us recomano llegir a Setmanari Directa aquest article http://www.setmanaridirecta.info/noticia/noticia-fraga