converses interculturals
Quan en acomiadar-nos, parlàvem divertidament de les mútues experiències calçant tacons, en veure les botes noves que s’ha comprat la Nuole, pensava en totes les converses vivenciades que ha donat de sí aquesta tarda, fetes sense guió i sense tema cultural explícit; i em preguntava si això algú ho consideraria converses interculturals, pel sol fet que som dones de procedències tan diverses: Afganistan, Catalunya, Pakistan, Xina…, quan en realitat aqeust detall, al meu entendre, no hi té res a veure.
Això de la interculturalitat és confús, equívoc…i apassionant!
(continua)
Parlem de compres, de moda, d’horaris, de com classificar els llibres, de qui anirà a la ràdio i de qui s’inscriu a la jornada de Badalona som tots. Parlem, parlem i riem, ens preguntem mil coses, feia temps que no ens vèiem! I parlem.
Parlem dels problemes tècnics de l’ordinador de la Nadia, de les pràctiques de dissecció i anatomia de la Nuole, de les peripècies de la Mariona i sa cosina en una botiga, de les desorbitades despeses que fan les famílies d’arreu alhora de celebrar bodes, dels continguts d’història que la Shazra no sap com ordenar mentalment, de les excursions que farem, de les entrades per veure jugar a la Penya, i de quin text escrivim als díptics per difondre l’espai de suport a l’estudi. Parlem de tot mentre movem mobles, canviem l’alçada de les prestatgeries i juguem a trobar la millor forma d’endreçar el material. Enviem correus, escrivim estats al facebook, comentem com n’és d’agradable aquest local.
Intercultural és un mot equívoc, i molt gastat. Plurisemàntic. Converses interculturals (vegeu més informació sobre l’entitat Espai Jove de Converses Interculturals) volia significar que hi hauria paraula: pràctica lingüística i diàleg; que el diàleg seria plural: parlants d’orígens diversos, obertura de mires i debats entorn l’univers de la convivència en la diversitat cultural. L’àmbit a definir era molt més ampli: participació, comprimís cívic, sentit de pertinença, amistat, acollida, descoberta de la ciutat i del país,i vivenciant-los com a propis.. La finalitat era concreta: facilitar als joves nouvinguts i als autòctons espais de relació més enllà dels límits de l’educació formal, pràctica d’ús social i significatiu de la llengua catalana, oportunitats de participació activa en la vida de la ciutat i reflexió activa entorn la convivència en la diversitat cultural. I tot amb una intenció a mig i llarg termini: evitar els ghettos i les desigualtats, prevenir el racisme i la xenofòbia: promoure la igualtat d’oportunitats, la cohesió social. Eines? Les ganes, les idees clares, organització, treball en xarxa i moltes hores de dedicació voluntària…
Converses Interculturals esdevé doncs el nom genèric, ampli, que defineix l’entitat, i també el d’una activitat molt concreta que es fa periòdicament: les converses organitzades, per tractar temes universals (drets de la dona, com es viu el Nadal d’aquí des de diferents creences i religions, com se celebra el culte als morts en diferents cultures,…), són converses amb guió previ de preguntes, per ajudar a organitzar la informació, per treballar-hi una mica la part lingüística, per anticipar la informació per poder donar resposta a possibles preguntes sorgides dels contertulians…
Per això, en parlar de tacons al final de la tarda, m’he fet la pregunta que us he plantejat al començament. S’accepten comentaris!