miozz mirades

No sé quan va ser que vam començar a fer servir la paraula complicitat en positiu, però aquest nou significat encara no es recull als diccionaris. Tenir complicitat és ser còmplice, i “un o una còmplice és una persona que ajuda a cometre un delicte”. Me n’alertava ahir el Francesc Arnau, conegut advocat de la resistència, per una conversa on vaig fer sortir la paraula : jo aquesta paraula la faig servir molt, donant-li aquest sentit positiu (sumar complicitats en pro d’un projecte, d’una voluntat transformadora, d’una idea; tenir complicitat amb una persona = confiança, saber-se formar part d’una mateixa voluntat, sentiment). Bufa, si l’he d’eliminar, quina altra paraula pot significar el mateix?. La fan servir molt els polítics, diu ell, i els mitjans. I ell, l’Arnau, s’esgarrifa: ser còmplice és una paraula de l’aparell de l’estat, no hauríem de fer-nos-la nostra i donar-li sentit positiu perquè el negatiu que té porta una càrrega de repressió molt feixuga. Quantes condemnes aberrants en nom de la complicitat? He quedat desconcertada: ara no sé si el que cal és que els diccionaris incorporin aquest nou ús de la paraula, o que tots plegats aprenguem a eradicar-la. Alguns lingüista m’hi pot ajudar?