cohesionar
Cohesió: acció d’adherir-se o d’unir-se les coses entre elles; Cohesió social: vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup; vinculació: acció de vincular; vincular: lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc;
Cada època, cada context, té la seva paraula identitària, la seva paraula de moda. Identifica un valor que de sobte esdevé imprescindible. I s’usa correctament però també incorrectament. Cohesió social ,ara i aquí, és la nostra paraula necesària. I l’expressió d’un concepte que cal no devaluar.
La cohesió d’un grup reduït es pot mesurar amb tècniques com el sociograma, mesurar-la en grans col·lectivitats és objecte d’estudis sociològics que encara no poden oferir clars indicadors objectius. Però hi ha indicis: l’escolarització es fa barrejant la pluralitat o per sectors segregats?; l’assentament urbanístic és diversificat o es concentren condicions socials determinades en territoris concrets?; hi ha casaments interculturals? la distribució dels llocs de treball, de la riquesa, de la pobresa…és una distribució transversal o es concentra en col·lectius específics?; les relacions a l’espai públic, les expressions culturals populars, els hàbits d’oci i els entreteniments… barregen i vinculen la població diversa, o configuren un mosaic de múltiples peces amb límits clarament definits? hi ha igualtat d’oportunitats per a la vinculació a les estructures, serveis, organitzacions? igualtat d’oportunitats en drets de participació?
Tots vivim, alhora, diferents nivells de cohesió amb els diferents grups en els entorns socials on ens relacionem (família, amics, grups al centre educatiu, companys de feina si es treballa, veïnat més proper, veïnat del barri, equip del club esportiu si es practica esport, juntes o plataformes d’associacions on es milita, entitats on es participa…) i tots necessitem que alguna d’aquestes experiències de cohesió sigui potent, ens faci sentir autèntics membres de. El sentit de pertinença és clau per a l’estabilitat personal i per al creixement col·lectiu. Com totes les coses, aquest preutat valor social es pot pervertir: hi ha el perill que s’orienti una excessiva cohesió i un estricte sentit de pertinença en clau excloent, fet que tanca el grup i el fa de difícil cohesió en un segon nivell. És el que acaba configurant una societat “a topos”: peces d’un mosaic sense fer, amb molta cohesió interna, clarament definides i tancades en si mateixes. I que viuen totalment al marge les unes de les altres.
Alhora de pensar en la cohesió d’una ciutat gran sencera, o en la cohesió d’un país, s’ha de tenir molt clar l’equilibri entre les diferents capes de cohesió que cal treballar. Enfortir la cohesió d’una part (barri) és positiu i necessari, però s’ha de vincular necessariament amb el sentit de pertinença al marc més gran de la ciutat plural, del país, per evitar que s’acabi convertint en un enfortiment del gueto. I aquí cal estar molt alerta amb certes polítiques “interculturals”, que amb l’excusa de respectar la diversitat poden acabar alimentant el racisme cultural: destaquen més els trets distintius i ens mostren les cultures amb entitat pròpia i en format tancat, enfortint el misstge de la dificultat d’entesa per les diferències.
Avui a Can Cabanyes hem fet un pas més cap a l’assoliment d’una autèntica cohesió social. No només perquè s’ha aprofundit en el missatge i l’estratègia de treball del manifest Badalona som tots (totes i tots),
sinó perquè s’ha guanyat en coneixement i confiança entre les entitats que l’impulsen.
Som moltes les entitats i agents que treballem amb objectius semblants. Podem escollir entre dos estils de treball ben diferents: A) l’especialització aïllada complementària, on cadascú fa la seva feina en la seva parcel·la delimitada (d’àmbit d’actuació conceptual i territorial), i on com a màxim ens coordinem i cooperem; o B) el treball i aprenentatge en xarxa – xarxa inclusiva, plural -, on l’especialització és manté i s’optimitza, però es posa al servei d’una complementarietat oberta, sense fronteres predeterminades (ni conceptuals ni territorials) i on el coneixement i el motor de la transformació social es troba precisament en la xarxa.
L’esperit i el nivell de treball aconseguit aquest lluminós matí a la masia de Can Cabanyes és, tal com ha ressaltat en Ricard Vilaragut, de l’IGOP, en fer la cloenda, molt remarcable. Una trobada de treball totalment autogestionada per les pròpies entitats (gairebé 30, d’àmbits molt diversos) amb una dinamització que ha assegurat la participació activa de totes i cadascuna de les persones reunides i que ha aconseguit expandir i concretar el contingut del manifest en clau de REPTES, OPORTUNITATS i PRIORITATS. Un contingut que cal continuar treballant, per la cohesió, sí, però amb coshesió.
Crec que si avancem en la cohesió de la xarxa d’entitats promotores i signants del manifest tindrem molta més força i estratègia per avançar en la cohesió social als barris i a tota la ciutat.
Cohesionem-nos cohesionant. Cohesionant, cohesionem-nos!
Podeu llegir també l’article, relacionat amb aquest, COHESIONAR BADALONA,
article on aplico a Badalona algunes de les idees expressades aquí.