camins, caminades
Cal conèixer l’existència del lloc, saber com arribar-hi i gaudir-lo. Estimar i respectar el territori passa per passar-hi, i normalment allò més proper és el que ens és més desconegut.
Un cel molt net allarga l’abast de la mirada fins la guspirejant Barcelona, més enllà dels límits habituals. El sol i l’esforç han fos el fred de primera hora, i entre les reconeixibles masies retrobo els murs de la riera de Pomar que fa anys recorria amb el meu pare i el meu germà. Hi ha camins que deixen de fer-se. Com alguns costums populars.
El d’anar a berenar a les fonts de la muntanya més propera es va acabar amb l’arribada del sis-cents, que va permetre anar a buscar paisatges més enllà, i des de llavors anar al costat de casa ha perdut progressivament la gràcia. Fins i tot per a les escoles i els esplais. Amb excepcions lloables. Sempre s’ha mantingut un cert interès – minoritari, discret, – per recuperar les caminades al voltant del patrimoni perdut (terrible l’estat actual de la Font de les Monges!), la vegetació, les fonts, les mines d’aigua i les masies que tenim a tocar de les vies interurbanes que seccionen el territori. Ja siguin puntuals o cícliques, obertes al públic o de grups particulars, són iniciatives que han permès mantenir la memòrioa topogràfica, i l’accés a camins i paisatges als que donem majoritàriament l’esquena.
L’olor de fonoll és intensa en algunes zones, les atzavares i les figues de moro sovintegen, però aquesta vegada no caminem per l’obaga, i ni rastre dels cirerers d’arboç.
La d’avui és la quinzena que organitza la Festa Nacional dels Països Catalans, i hem caminat quinze quilòmetres per la Serralada de Marina, sense allunyar-nos gairebé gens dels nuclis urbans de Badalona, Montgat i Tiana. Un itinerari arriscat per poc frondós i pel contínu contacte visual amb els nuclis urbans. Però potser aquesta ha estat, precisament, la seva gràcia: descobrir l’esquena dels barris i els pobles llindants, solcada de camins i paisatges tan propers i tan desconeguts. El punt geodèsic del Turó d’en Seriol o les xemeieïes del Parc de la Mediterrània, construït damunt l’abocador, i tota la seva història (n’hi deien la muntanya de foc per les flames que la solcaven, sortides d’algunes esquedes, en cremar els gasos acumulats sota l’abocador), són alguns dels elements importants que més persones desconeixien.
Comptar amb informació guiada, amb les documentades explicacions, sobre paper però també en viu i en directe gràcies al Jaume Sallarès, és un dels valors afegits que diferencia aquesta tradicional caminada d’algunes altres que s’organitzen amb caràcter més esportiu.
La mateixa associació organitzadora convoca un acte el proper dijous 22 d’octubre a les 8 del vespre a l’AV del Centre (C/Magatzem,37, 08911 Badalona) per fer conèixer la proposta d’àmbit Països Catalans, EL CAMÍ. Una iniciativa interessant que proposa fer una ruta cultural i social, a peu pels països de parla catalana. Més informació aquí.