miozz mirades

La carta de la por i l’intimidació se segueix jugant amb força. Cada cop més. Hem passat de les amenaces econòmiques, esportives i militars a les de caràcter sentimental i social. D’ençà que la independència és objectiu explícit i majoritari, els exabruptes  dels autèntics fracturadors de la societat catalana (clarament inclusiva!) ho rastregen tot, i les conseqüències comercials comencen a ser un fet. Avui m’arriba el cas de la producció de llet catalana (bona llet!) que pateix un greuge devastador. I no em trec del cap aquella ampolla de vi no català servit en un sopar de clar caràcter independentista, l’onze de setembre passat. Ni em trec del cap la indiferència (almenys aparent) amb què aquelles ampolles que omplien les taules ocupant el lloc que s’esperaria que ocupés un vi de la terra, van ser acceptades sense rebre cap xiulada ni fer terrabastall. Per molt que peperos i ciudadanos s’hi entestin, en qüestió de fòbies mai estarem al seu nivell (segueix) 

Sempre m’ha fet rumiar aquesta diferència d’estil a l’hora de parlar de boicots. Fins i tot en això sembla que tinguem menys mala llet. Aquí el fòbic no l’hem aplicat mai, que jo conegui i per molt que s’entestin a dir-nos nazis ni tan sols en els boicots comercials hem mostrat una espurna d’aquest flagell. Almenys obertament. Individualment cadascú sap quins boicots aplica, però promogut organitzadament i col·lectivament sempre s’han fet amb un sentit ètic justificat. S’ha fet ús del boicot que castiga per una pràctica concreta, per una política, per ideologia, per uns fets. No el que castiga a un productor pel seu origen. I diria que s’ha tingut especial cura a no promoure mai boicots contra productes castellans, potser per evitar fractures o simplement perquè no es considera justificat ni just.

Sembla lògic pensar i creure que davant la decisió del camí definitiu cap a la sortida de le’stat espanyol, cap a l’estat propi, l’ economia sigui el que ens pot fer patir més, sobretot en plena crisi, tot i que el que no tenen en compte molts dels llança amenaces és que precisament l’economia és el que ha fet sumar nova fornada d’homes i dones a la causa independentista,  un cop s’ha conegut la veritat de la balança fiscal, el dèficit fiscal i, resumint, de l’espoli fiscal a què està sotmès Catalunya. No dubto que molts empresaris i productors, i sobretot els petits i mitjans que és el que més tenim al nostre país, poden sentir-se vulnerables davant aquestes propostes de boicot, perquè en realitat molts ja ho han viscut, ja ho han patit i ho seguiran patint passi el que passi. Ara mateix amb la llet tornem a tenir-ne evidències. El boicot contra tot allò que faci “tuf” a català ja existeix per part de molta població espanyola, de diferents indrets, més o menys instigada per proclames fòbiques de partits i cadenes televisives, o per mutu propi. Ha passat de fa anys i és conegut el cas del cava, però hi ha exemples molt més silenciats, no tanta nivell de consumidors sinó de política comercial, com la política de les grans editorials amb els escriptors catalans. Doblement esfereïdor perquè comporta que el món intel·lectual entri en aquest joc brut. Sorprenentment aquestes pràctiques ningú les titlla de comportament nazi. I ja em perdonaran, però crec que els boicots fòbics són els únics de naturalesa nazi, perquè castiguen algú pel seu origen, i que se sàpiga són els que està aplicant en aquests moments gran part de la societat espanyola enduta per l’onada anti catalana que han promogut els partits de dretes però que els d’esquerres no han intentat aturar. Ni tan sols ho han denunciat, (ésclar que potser la primera pregunta que caldria fer-se és si segueixen existint esquerres espanyoles, però això seria tema per a un altre apunt)  

Avui he rebut aquest nou boicot que es demana fer a marques que segons ens informen, estan perjudicant clarament a productors de llet catalans. Les marques que es demana boicotejar són CENTRAL DE LECHE ASTURIANA, ATO, LARSA, PULEVA I DANONE.  El motiu, aquí baix, seguidament, el reprodueixo, tal com l’he rebut.
El dia del sopar de l’onze de setembre, allà asseguda davant aquella ampolla de vi vaig començar a donar-hi voltes. Vaig intentar imaginar què hauria passat si en un sopar a favor de la hispanitat, per exemple, s’hagués servit una marca de vi catalana. Potser quan siguem independents serà normal consumir un vi no català si el trobem més bo que el nostre (no era el cas) i això serà senyal de normalitat. Però fer-ho en el present no ho vaig trobar normal, per mi calia que el vi servit fos de la terra. Era una pífia i una oportunitat de reflexió. La pífia no era perquè calgués anar contra aquell productor aragonès, perquè no el conec ni sé quina ideologia gasta, i per tant no puc boicotejar el seu vi només perquè no és català. No. Però sabent com els està costant als productors moure’s precisament per culpa dels qui els castiguen per ser-ho (de catalans) trobo que cal aprofitar qualsevol ocasió per donar un cop de mà. I consumir productes de la terra és una forma de recolzar, i encara ho seria més si per exemple el seu compromís els ha portat al risc d’etiquetar en català. És una forma d’enfortir l’economia d’aquest país que volem independent. És un gest real mínim, però potent, que hem de fer tots i cadascun, i  val la pena no deixar de fer en àpats populars i multitudinaris. Perquè a més, a nivell simbòlic té molta força.

Ara tenim una nova acasió per practir, en suport a la bona llet catalana:

AQUí TOTA LA INFORMACIÓ SOBRE EL SUPORT A LA BONA LLET I CONTRA LA MALA LLET DELS QUI VOLEN ENSORRAR-LA PER SER CATALANA: 

Espanya està en peu de guerra soterrada contra Catalunya.
Ens cal reaccionar davant tantes agressions
“És vital que a l’hora d’anar al supermercat, els catalans tinguem presents els noms de les empreses lleteres que boicotegen Catalunya”
El boicot que la indústria làctia espanyola ha declarat recentment contra la lletera Can Feliu de Campllong, al Gironès, té moltes similituds amb el boicot que Leche Pascual va declarar a les  cooperatives catalanes ara fa nou anys.

La lletera campllonguesa produeix 22.000 litres diaris de llet crua i ja
patia un ofec econòmic per part de *Corporación Alimentaria Peñasanta* (comercialitza *Central Lechera Asturiana, Ato i Larsa*), que li pagava un preu molt inferior al real.

Però ara, aquesta última, no només s’ha negat a dialogar sinó que ha
decidit enfonsar-la i comprar-li únicament llet en pols al preu humiliant
de 76 euros per tona. Com és lògic, Can Feliu ha fet intents de vendre la llet a altres firmes, com ara Danone, Pascual, Puleva, Iparlat o Guissona, però totes li han fet el buit i la seva situació és molt greu.

Per sort, l’eurodiputat Ramon Tremosa ha demanat a la Unió Europea que investigui la raó per la qual s’estan “perjudicant greument les petites i mitjanes productores catalanes”. Però la resposta trigarà un mes a arribar.

Mentrestant, Xavier Codina, responsable de Can Feliu, diu el següent:
“Ens estan discriminant i ara tenim clar que no hi ha cap voluntat
d’arribar a acords.*Som una empresa catalana que funciona i haurem de tancar perquè algú, des d’Espanya, ha decidit que ens havia d’escarmentar”.Davant d’això, molts de nosaltres ens podem preguntar: “Però què puc fer jo, per ajudar, si només sóc una persona del carrer?”
Doncs bé, nosaltres podem fer-hi molt gràcies a la força immensa que tenim. Una força que quan creu en si mateixa és imbatible. I l’exemple més il·lustratiu el tenim amb Llet Nostra. Llet Nostra, com recordarem, va néixer l’any 2003 contra un boicot de Leche Pascual a les ramaderes catalanes i des d’aleshores no ha parat de créixer, fins al punt que és líder de venda de llet a Catalunya per davant de Pascual, Ato, Asturiana i Celta.

Tanmateix, res d’això no hauria estat possible sense el suport militant de la societat catalana, que, fent ús dels seus drets, va deixar d’adquirir productes de la marca Pascual –prop del 25% de les  vendes– i va fer costat a Llet Nostra, un producte creat, pensat, etiquetat i adreçat al mercat català, que ven trenta-tres milions de litres de llet i que l’any passat va facturar per valor de 21,6  milions d’euros.

Ara, per tant, és vital que a l’hora d’anar al supermercat, els catalans
tinguem presents els noms de les empreses lleteres que boicotegen Catalunya.

Nosaltres consumim, nosaltres escollim. I, si cal, boicotegem.

http://somnoticia.cat/2012/07/31/el-cercle-catala-de-negocis-fa-una-crida-a-boicotejar-la-llet-espanyola/

El Cercle Català de Negocis (CCN) demana als consumidors catalans que nocomprin productes de les marques:

Central Lechera Asturiana, Ato, Larsa, Puleva i Danone.

La majoria d’aquestes empreses estan controlades per la Corporación
Alimentaria Peñasanta , corporació estretament unida a l’oligarquia
castellana, i que esta discriminant empreses catalanes com Can Feliu, una de les explotacions ramaderes mes importants de Catalunya.

Un dels responsables, Xavier Codina, veu perillar el futur d’aquesta
empresa catalana:*”Ens sentim discriminats per que, malgrat que som una explotació coneguda i que sempre ha complert, ara ens aboquen al tancament.”

Aquesta corporació espanyola esta ofegant Can Feliu obligant-la a vendre la seva llet a “un preu d’escarni, discriminatori respecte del preu de mercat i per sota del preu de cost”, segons ha denunciat el president del Cercle
Català de Negocis, Ramon Carner. Carner recorda l’èxit del boicot a Pascual i diu que cal tornar a respondre:

“Comencem la batalla els consumidors, el poble. Es per responsabilitat social i per no perdre mes llocs de treball”