miozz mirades

BADALONA DE TOTES I TOTS, ARA MÉS QUE MAI

No cal ser economista per entendre que la crisi la paga sobretot una gran majoria social més o menys anònima, mentre que una minoria privilegiada se segueix enriquint i salvaguardant els seus bens. I no cal ser analista polític per entendre que amb l’excusa de la crisi s’estan prenent decisions amb clares opcions de prioritat motivades per principis ideològics gens transparents. Jo no sóc ni economista ni analista política, però m’adono perfectament de com ens enreden i ens marquen gols, de com ens desmantellen conquestes socials guanyades amb la lluita de molts anys i de com – en uns llocs més que a altres – en conjunt la crisi fa de tapadora a molts governs oportunistes per desenvolupar polítiques regressives, autoritàries i gens democràtiques.  En tenim un bon exemple a casa nostra, a Badalona.

Ara ha fet un any del nostre ajuntament popular, i el més popular entre la ciutadania badalonina és la creixent convicció que estem governats per un ajuntament que actua d’esquena als interessos i principis democràtics, que aplica polítiques de represàlia ideològica i que executa intervencions contràries als valors de la convivència i l’equitat. Ara ha fet un any del nostre ajuntament guanyat a les urnes amb una campanya plena de mentides i encenalls populistes (el propi alcalde va admetre poc temps després de guanyar, que la promesa de llibres de text gratuïts – per posar un exemple – l’havia feta per pura estratègia electoral), i per celebrar-ho la societat civil organitzada, les entitats i xarxes associatives que són les que mantenen el principal actiu dels valors ciutadans, es reuneix convocada per la plataforma Badalona som totes i tots, per debatre i fer propostes al voltant d’aquesta pregunta: “I ara què? La xarxa social davant un context polític advers”. Serà dissabte 16. Una bona oportunitat de pensar estratègies conjuntes per fer front al progressiu desmantellament democràtic de l’espai públic (en sentit real i simbòlic).

Parlant d’estratègies, n’hi ha una precisament relacionada amb aquella promesa electoral incomplerta de donar per sempre més els llibres de text gratuïts, davant la que cal fer front comú: l’alcalde s’ha entossudit ara, en plena crisi, a regalar de forma única per aquest any, sense previsió de sostenibilitat, un xec personal a cada família. Independentment de la seva renda i situació social, independentment de si a la seva escola practiquen mesures de socialització del material escolar, sense flexibilitat alhora de preveure una major rendibilitat d’aquesta inversió de diner públic. Inversió de diner públic que s’està retallant de molts altres programes i serveis educatius, incloses les beques!