miozz mirades

No arribar a reunir ni tan sols 10.000 persones en una convocatòria que ja es preveia minoritària no hauria d’avergonyir ningú, és una xifra considerable per als defensors de causes no majoritàries. I si no que ens ho preguntin als qui ens hem manifestat milers de vegades sota consignes per a les que superar els 5.000 ja era tot un èxit. Independentisme d’abans de l’esclat inclòs. No, no és cap vergonya ni fracàs reunir menys de 10.000 persones per una causa, tret que les pretensions siguin milionàries i vulguin equiparar-se a opcions majoritàries fent demagògia i  falsejant la importància d’aquest resultat.
(ara escolto que la xifra s’ha inflat i es parla de 30.000, bé, la mesura és clara, quanta gent hi cap a la Plaça Catalunya sense desbordar-la? Podeu comprovar-ho aquí, amb criteris rigurosament matemàtics)

(seguir llegint l’article) 

La imatge l’he manllevat d’aquet portal

I tenint en compte que la pretensió de la concentració unionista d’aquest 12 d’octubre era fer de contrapès a la Via Catalana que va mobilitzar entre 1,5 i 2 milions de persones (la xifra oficial és 1.600.000 com a mínim) el d’avui ha estat un estrepitós fracàs. Haremos historia es podia llegir a la pàgina de Som Catalunya Somos España, i sí, han fet història, han punxat històricament.

Com que jo no sóc dona de partit sinós de societat civil, dic obertament que si aquesta manifestació l’hagués convocat la societat civil me la miraria amb molt de respecte. Els qui s’estimen Espanya tenen dret a expressar-ho amb tanta alegria com sentin, i el seu poc èxit de convocatòria jo el valoraria pel que és. La lliure i democràtica expressió de la minoria. Però aquesta no era una manifestació organitzada per la societat civil. I aquí ve el frau. Alícia Sánchez Camacho va ser la primera d’espifiar-la, davant la Via Catalana, llançant el boumerang de la majoria silenciosa. Va fer uns càlculs per treure valor a l’espaterrant èxit d’aquella mobilització històrica, inèdita, mundialment exitosa, i va enjegar la perillosa eqüació segons la que cal comptar als qui no s’han manifestat, que són més que no pas els qui han sortit al carrer. Doncs fem càlculs i ja ho tenim tot dit.

Que consti que els qui ens entossudim a reclamar un referèndum on poder comptavilitzar vots de tothom (del sí i del no) som els qui vam anar a la Via Catalana, i els qui es neguen a possibilitar-lo són els qui es volen mesurar al carrer reunint menys de 10.000 persones, i barrejant-se amb l’extrema dreta més feixista (ho comentava ahir a 12 o, un dia mal escollit?)

Així doncs, queda clar on era avui la majoria silenciosa respecte la convocatòria unionista del 12 d’octubre, i queda clar que era una majoria absolutament absoluta!