MARCÚS
(@marcroca)
Títol: Canvis a EEUU.
Autor: Santi Nolla.
Mitjà: AVUI, 10/12/2006.
Canvis
a Estats Units
Gran
aposta pel periodisme ciutadà
Quan els grans diaris d’Estats
Units canvien, tota la indústria editorial es mou. El prestigiós Wall Street
Journal s’ha renovat i, per una altra banda, Yahoo i Reuters han creat un
lloc per al periodisme ciutadà. Dos avanços que poden fer forat en un món que
està canviant i va més ràpid del que sembla. A Europa, mentrestant, França vol
deixar sentir la seva veu, en tres idiomes, amb una televisió informativa de 24
hores per competir amb l’àmbit anglosaxó
[Segueix amb l?article
complert]
"Als
Estats Units els periodistes de qualitat que investiguen guanyen premis Pulitzer. A Rússia els disparen
un tret". Aquesta és una frase de Gideon Rachman, un columnista del Financial
Times, que reflexiona sobre la mort de periodistes russos, com Anna
Politkóvskaia i el valor de la investigació en països amb poc respecte per la
llibertat de premsa. Els periodistes que han escrit els llibres més importants
de la Rússia
recent han estat assassinats. Els Pulitzer no són per als russos. Són per als
nord-americans, com els periodistes del Wall Street Journal, que l’ha
rebut en 26 ocasions.
El
‘Journal’ està considerat el diari més influent en el món capitalista. És un periòdic
conservador fundat el 1889 per l’empresa Dow Jones & Company. Darrerament
ha sortit amb un nou disseny en el suport en paper. L. Gordon Crovitz, el seu
editor, va comentar els objectius del nou format: "Volem oferir més
informació original i diferenciada, quan tantes organitzacions periodístiques
semblen distretes en modes, tendenciositat i famosos".
El
‘Journal’ fa una aposta pel producte múltiple i per no ser una
"plataforma neutral". És un diari conservador que quan arriba el dia
de Nadal fa sempre el mateix editorial des de 1949: En aquell any del Senyor,
titula en llatí any enrere any. En el nou disseny, una de les claus és
aconseguir informació pròpia i diferenciada en un 80% dels continguts del
diari. Amb motiu de l’11 de Setembre del 2001 va quedar afectada la redacció
del Journal. El diari va sortir al carrer perquè els periodistes el van
seguir fent des de les seves cases.
Tots
els grans diaris estan fent apostes serioses per canviar la fórmula del periodisme actual.
L’amenaça de la xarxa i la necessitat de combinar els diferents suports està
convertint aquest món en una cadena constant de canvis. Yahoo News, el portal
de notícies més gran dels EUA, i Reuters, l’agència de notícies més gran del
món, s’han posat d’acord per llançar You Witness (ets testimoni), la
seva gran aposta pel periodisme ciutadà. Hi ha gent que creu que està caient la
barrera entre els aficionats i els professionals. En aquesta nova aposta
informativa, qualsevol pot enviar les seves fotos i els seus vídeos. Els
editors faran la selecció i publicaran els millors. Hi ha una gran novetat:
pagaran les col·laboracions. Els periodistes ciutadans percebran un pagament com
a col·laboració. Seran com freelance.
Un
dels problemes localitzats és la possibilitat de convertir mitja humanitat en paparazzi,
perquè qui no té un mòbil a mà per fer una foto en un moment determinat? El
pagament, segurament, està més vinculat a una qüestió de drets que a un pur
gest de generositat. El que resulta evident és que la major part del contingut
l’ompliran els ciutadans amb les seves fotos i els seus vídeos. És evident que
existirà més audiència, però segur que hi haurà menys periodisme. L’ultima moda
va per aquí, una vegada s’ha pres consciència de la necessitat d’obrir nous
formats i ser més competitius a la xarxa.
A
França cau un altre símbol de la
política imperial i republicana. France 24 és la nova televisió que farà la
competència a la CNN,
BBC World o Deutsche Welle, com a televisió de notícies permanent. El seu lema
és: Un ull francès en les noticies del món. La visió de França, però, ja
no parlarà només en francès. En la nova etapa de la globalització la nova veu
francesa relatarà l’actualitat del món en tres idiomes: francès, anglès i àrab.
El parlar només en francès s’ha acabat. Els responsables de France 24 han
justificat l’operació de claudicar de la llengua perquè és una aposta per
arribar als líders de tot el món, però l’objectiu real és oferir una visió
diferent de l’anglosaxona. Un dels canals serà en francès i un altre en anglès
amb una quota de quatre hores en àrab, esperant, amb el temps, poder fer-ne un
exclusivament en àrab. Encara que en els papers promocionals hi ha el projecte
de fer un canal també en espanyol, els responsables ho han descartat. L’Estat
francès hi posa 85 milions d’euros, diner públic per a un consorci amb
participació privada. La redacció és jove, amb una mitjana d’edat de 33 anys i
consta de 170 periodistes, 380 persones de 28 nacionalitats diferents. Una
aposta europea potent enfront els perceptibles canvis que s’estan veient a
Estats Units i que és molt possible que acabin produint l’efecte dòmino.
Salut i llibertat!
Marcús Media
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No et preocupis, Marcus, ningú no li prendrà la feina a un bon periodista i potser els mediocres s’espavilaran a no se-ho. Et desitjo, avui i sempre, llibertat i salut i unes festes reposades…o no. I gràcies pe les perles de Marcús Media, ja saps que m’agraden. El pèndol de petites oscil·lacions