MARCÚS

Darrerament, dos periodistes han entrat a dalt de tot de la meva jerarquia de gustos de lectura periodística: Per una banda, l’Albert Om, excel·lent entrevistador a El Club de TV3 i molt bon articulista els dimarts a la contraportada de l’AVUI. I, per l’altra, en Santi Nolla, cada diumenge a l’AVUI, en la secció Diàleg.

Amb l’article titulat No desconnectem! (publicat ahir a l’AVUI), Santi Nolla demostra un cop més que és un periodista impressionant. Podeu llegir-lo transcrit clicant a "vull llegir la resta de l’article". De similar tema, fa temps en vaig penjar un altre també molt interessant: "Voler viure massa, il·lustra poc".

[Envia?l a La Tafanera]
[Envia?l a
Politi.cat] [Envia?l
a Remoume.net]

[RSS d?aquest bloc] mailto:markusrv@icab.cat

No desconnectem!

Sembla que quan arriba l?estiu estiguis obligat a desconnectar.
Fa la sensació que durant l?hivern pensem en la vida i a l?estiu la
vivim. Els mitjans de comunicació s?aprimen en arribar l?agost. La
televisió esdevé més dolenta, la ràdio és plena de substituts i hi
manquen els originals i, a la premsa, la política de sempre deixa pas a
la informació lleugera. Els diaris comencen a posar fotos d?aigua per
no sentir-se desfasats i el magazins radiofònics copen la graella amb
tertúlies sobre meduses en lloc de parlar de l?Estatut. La tensió
intel·lectual es relaxa.

Sempre hi ha algun polític que espera l?agost per filtrar alguna notícia important que
no provoqui enrenou i es troba que, precisament perquè no hi ha gaires
notícies, allò que havia de colar-se passa a ser un tema cabdal. Els
gabinets de comunicació tanquen les portes i molts es pregunten qui
porta els mitjans mentre transcorre el ferragosto.

Quan s?apropa l?estiu hi ha dues obsessions fatals.
La primera és col·locar els nens en alguna de les mils colònies que es
fan perquè els pares encara treballen. Entre campus motivacionals de
futbol amb monitors júniors o clubs de tota la vida adequant les seves
instal·lacions per a la canalla, el mes de juliol Catalunya sembla un
parc temàtic d?estades d?estiu. Al final serem nosaltres els qui
acabarem fent hiperactius els nens, que després d?un curs dur el que
realment necessiten és descansar. I també nosaltres!

En una enquesta recent,
una de les queixes dels petits sobre la conducta dels pares era la
quantitat d?activitats fora de la escola que els feien fer. Els adults,
per una altra banda, estan obligats a desconnectar, a distendre?ns
mentre duri l?agost. Però hi ha gent que té por al temps lliure, encara
que té l?obligació d?omplir l?estiu. Quan més hauríem de mirar cap a
nosaltres mateixos, més necessitat tenim de fugir-ne. Ens costa, no
volem mirar-nos al mirall i, al final, acabem farts d?una ciutat plena
de gent i de soroll i fugim a una platja plena de gent i de soroll.

L?estiu podria ser un temps sensacional
per retrobar-nos amb nosaltres mateixos. Fins i tot podríem pensar.
Deia Groucho Marx: ?La manera més cansada de passar el dia és pensant?.
Aquest estiu, doncs, podríem decidir de pensar, no fugir, i conversar.
Seria un bon moment per recuperar el plaer d?estar de sobretaula. Però
a l?estiu sembla que ens obliguen a desconnectar, quan sortosament mai
ningú no desconnecta. És el moment de la descompressió i acabem fent
cues als restaurants, a la carretera, intentant trobar una mica de
sorra a la platja dels nens que criden i els joves que s?hi exhibeixen.

És un bon moment per llegir. Per
esmorzar fort amb la companyia del diari i encetar un dels llibres que
sempre ens proposem de llegir i mai no acabem de fer-ho. És el millor
moment per seleccionar les ofertes informatives o d?entreteniment i
connectar amb tot allò que ens costa tant de fer quan estem treballant
a l?hivern. Però, sobretot, hem d?intentar no convertint-nos en éssers
hiperactius, anant d?un costat a l?altre, formant part de l?aglomeració
i la desmesura. Al final acabarem entenen l?oci com una feina.

La publicitat d?ofertes de viatges,
els preus de les companyies d?avions de baix cost i la línia
absolutament consumista que ens inunda, ens aboca a la hiperactivitat.
Així, ens trobem visitant països compulsivament, mirant pedres o
envaint platges, però fugint de nosaltres mateixos. Al capdavall,
acabem projectant un efecte mimètic: fem a les vacances el més semblant
a allò que fem quan treballem. Només canviem l?escenari. Massificació,
presses, estrès acaben sent els tres conceptes clau també de l?estiu.
Només hi ha una cosa pitjor que l?obligació de passar-s?ho bé: haver de
creure?s que t?ho passes bé.

Si no acabes fent un viatge esgotador per
un país exòtic és possible que no tinguis coses prou importants per
explicar als amics després de tornar de vacances. Però si tractem de
viatjar dintre de nosaltres mateixos, és possible que no tinguem
necessitat d?explicar a ningú els meravellosos viatges. Sí que podrem,
en canvi, visitar la vida amb més solidesa, amb un altre to, més
relaxats, més tolerants, més pròxims.

A ningú no hauria de sorprendre que en una enquesta
feta a l?Estat espanyol un 43% de les persones manifestin que
desitjarien passar les vacances amb un famós. Elsa Pataki, George
Clooney i Brad Pitt són els més citats com a companys d?estiu.

Per què no ens ha de sorprendre?
Perquè, a la fi, la gent, allò que veu a través dels mitjans de
comunicació és la sublimació del famoseig i alguns prefereixen viure la
vida dels altres i no pas la seva pròpia. Ningú no juga a favor de
dir-li a la gent que som nosaltres qui acabem fent la vida interessant
o no.