MARCÚS

(@marcroca)

17 d'abril de 2007
0 comentaris

“Estar més hores a la feina no és treballar més” (2ona part)

Si fa uns dies vaig penjar una entrevista força interessant sota el títol "Estar més hores a la feina no és treballar més" avui, a l’AVUI, surt publicat un reportatge titulat "Espanya, la que rendeix menys" on continua parlant d’aquest tema. I, és que no és cap tonteria.

I, tot té una raó de ser, tal i com es desprèn de l’entrevista esmentada. Però, intentar canviar les coses no és anar contra natura, per tant no entenc perque, com a mínim, no s’hi dediquen més esforços. Si fa poques setmanes TV3 va decidir retrassar l’hora del TN Vespre, potser d’aquí un temps es veurà obligada a avançar-lo. Què prima en un servei públic, aconseguir la màxima audiència o fomentar hàbits econòmicament més sostenibles? Ja sé que aquesta pregunta no és blanc o negre, però és per pensar-hi.

+ Info: Un apunt interessant sobre aquest tema el podeu llegir al Bloc de Joan josep Isern: "Allò de les "apretadas agendas de trabajo"".

Transcripció del reportatge de l’AVUI:

treball · L’Estat és el tercer d’Europa amb la jornada laboral més llarga i el que obté menys rendiment per hora treballada paradoxa · Com més curta és la jornada, més productivitat

Joan Maria Piqué

Espanya, la que rendeix menys.

Amolta gent li fa la
sensació que passa moltes hores a la feina però que no totes són hores
de treball. Els estudis ratifiquen aquest estat d’ànim. Segons
l’Euroíndex Laboral elaborat per l’empresa de treball temporal Adecco i
l’escola de negocis IESE, Espanya és el tercer Estat amb la jornada
laboral més llarga i el que obté menys rendiment per cada hora
treballada. De cadascuna de les 38,3 hores setmanals de mitjana que
treballa cada ocupat, se n’obté un valor afegit de 33,7 dòlars
internacionals, només per sobre de Portugal i Polònia.

Paradoxalment, els tres països amb les jornades laborals més breus,
Holanda, Alemanya i Bèlgica, es troben entre aquells on la
productivitat per hora treballada és més gran. La realitat és que quan
es treballen més hores l’aprofitament que se’n fa tendeix a disminuir.
Per això una millora en la productivitat, en l’eficiència, pot portar a
reduir la jornada de treball sense que es produeixi una caiguda en la
producció, segons conclou aquest estudi.

Segons l’informe d’Eurostat Employment in Europe 2006, la
productivitat mitjana de l’Europa dels 25 va créixer un 1% l’any
passat, però Espanya és un dels dos Estats on aquesta variable ha
caigut: un 0,9%. La productivitat mitjana de cada ocupat espanyol
actualment és inferior en un 4% a la de finals del 2001. Segons
l’estudi de l’IESE i Adecco, aquesta variable és el principal problema
del mercat laboral espanyol i el principal motiu de l’estancament del
salari real des de fa deu anys.

Un estudi de la Fundació BBVA recollia que els empleats espanyols
treballen, de mitjana, 1.820 hores a l’any, davant de les 1.600 de
mitjana de la Unió Europea: un 13% més. Però produeixen un 15% menys.
Un treballador espanyol produeix en una hora un 25% menys que un
d’Estats Units. Aquesta productivitat tan baixa explica que, com a
mitjana, la renda per càpita sigui un 40% inferior a la nord-americana.

A Espanya només un 61% dels treballadors fan servir de forma
profitosa el temps de treball, segons un informe de Proudfoot
Consulting Espanya. Les jornades laborals excessives però mal
aprofitades provoquen greus problemes per conciliar la vida laboral i
la familiar. D’acord amb l’Organització Internacional del Treball,
l’estrès laboral pot fer que el PIB d’un país se’n ressenti entre un
0,5% i un 3,5%. La falta de compatibilitat suposa problemes per a les
empreses, en forma de baixes i absentisme.

La jornada laboral a l’Estat s’allarga fins a tres hores més que en
altres països. Segons el Flexíometre, un estudi sobre la flexibilitat
laboral de la consultora CVA, un de cada tres treballadors espanyols
acaba la feina més tard de les set de la tarda; una de cada quatre
empreses té horaris rígids, i a quatre de cada sis se sap l’hora
d’entrada, però no la de sortida.


Plegar a les sis

Les dues hores per dinar són un gran obstacle per aconseguir una
jornada laboral més curta. Britànics, alemanys i francesos passen amb
mitja hora, però a l’Estat casi ningú perdona fer primer, segon,
postres i cafè. És un punt molt criticat per la Comissió per la
Racionalització d’Horaris (CRH), integrada per administracions,
empreses i sindicats, i que presideix Ignasi Buqueras. La CRH defensa
que un 80% dels treballadors haurien de tenir horaris flexibles
d’entrada i sortida; començar entre les set i les nou del matí, amb una
pausa a migdia que no hauria de superar l’hora, i plegar entre dos
quarts de cinc i les sis de la tarda. Caldria donar més valor al temps,
fer menys reunions, i més útils: amb hora d’acabament, intervencions
pautades i inici puntual.

Qui flexibilitza guanya. Mercadona va incrementar un 32% el seu
benefici l’any passat per l’augment d’un 12% de la productivitat,
després de flexibilitzar la jornada, i la productivitat de la filial
espanyola de Louis Vuitton ha crescut un 20% en dos anys treballant de
set a tres i amb una hora per dinar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!