MARCÚS
(@marcroca)
És possible un diari gratuït en català [apunts recuperats]
Actualment hi ha dos tipus de mitjans de comunicació que
estan passant una etapa daurada: Els digitals i els diaris gratuïts. Em vull
centrar en el segon cas, especialment preocupant per a l?Espai Català de
Comunicació.
temps els diaris Qué! i ADN. [ADN
està participada pel Grupo Planeta, Grupo Joly, Grupo Promotor Salmantino (La Gaceta Regional de
Salamanca), Heraldo de Aragón, Grupo Serra (Última Hora), La Información (Diario de
Navarra) y La Voz
de Galicia].
No cal dir que en tots quatre hi predomina pràcticament al
100% la llegnua castellana i, el què és pitjor -en uns casos més que en
d?altres- estan fets i pensats amb mentalitat espanyola (són
castellanocèntrics, el seu punt de referència és Madrid).
Pel què fa als gratuïts en català, podríem dir que hi ha
una multitud de premsa local -en molts casos, però, amb una visió espanyola de
la informació-, amb un grup que sobresurt: El Grup
100 Comunicació, amb diaris com Més Tarragona, Més Terrassa. Més Costa
Daurada (aquest en bilingüe), Més Andorra, etc…
Els grans grups comunicatius catalans –Godó (La Vanguardia) i Zeta (El Periódico)- no van entrar en un
primer moment en el món dels gratuïts, pensant-se que es tirarien pedres a la
pròpia taulada. Però, un cop vist l?èxit de 20 Minutos i Metro, no podien
quedar-se enrera. Per la qual cosa, Godó va adquirir el 30% del diari Qué!
(creat pel Grup Recoletos (Marca,
Expansión, Gaceta Universitaria, etc…)) i, el Grupo Zeta va adquirir el 20%
de 20 Minutos (propietat del grup norueg Schibsted).
Per la seva banda, el diari Metro (d?un grup norueg), va estar a punt de ser
parcialment absorvit per Vocento (ABC,…)
el juny de l?any passat, projecte que va ser abortat pels propis representants
de Metro.
Quan parlem d?aquests quatre gratuïts esmentats, estem
parlant de desenes de milers d?exemplars que passen de mà en mà entre la
ciutadania amb gran facilitat i que produeixen uns negocis per publicitat
multimilionaris. I, no es pot deixar de banda la gran capacitat que tenen
aquests mitjans per a crear opinió, una opinió que en comptadíssimes ocasions
té en compte els interessos del país.
impossible? Ningú s?ho ha plantejat? Tenir gratuïts locals està molt bé,
però crec que és imprescindible posar
sobre la taula dels temes dels grups comunicatius catalans la creació d?un
gratuït català amb visió de negoci i de país i, sense deixar de banda la
qualitat. Ara bé, potser la creació d?un gratuït en català faria perdre
posicions a diaris com l?AVUI i El Punt? Bé, si és així, potser s?hauria de
pensar dues vegades, però alemnys crec que se n?hauria de parlar amb
profunditat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja fa temps que o hi penso també, en veure la gran quantitat de gent que sense criteri agafa i llegeix el diari gratuït que li donen abans de pujar al tren o al metro. La presència de català crec que està justificada com a escut davant possibles critiques i perque no els diguin que fan un diari en castellà. Poden dir que es bilingue. Pero la balança es decanta massivamental castellà. I tens raó en l’hipanocentrisme de la informació i en la gran quantitat de noticies roses plenes de morbo que hi ha. Potser caldria buscar la manera d’impulsar-ne alguns en català, de qualitat i algo més catalanocentrics.