MARCÚS

(@marcroca)

8 de març de 2005
1 comentari

De metàfores polítiques

No hi ha color. Les metàfores polítiques de Pujol
eren intel·ligents. Les metàfores polítiques de Maragall són vulgars, no
aporten debat, només crispació, i sempre estan fetes a la defensiva, a
diferència de les de Pujol que aportaven temes de debat a la política catalana.

  1.   El Maragall té una casa a Rupià, Rupià és a l’Empordà, a l’Empordà fa vent, el vent torna boja a la gent, els bojos diuen la veritat, ergo: el Maragall diu la veritat El Maragall té una casa a Rupià, Rupià és a l’Empordà, a l’Empordà fa vent, el vent torna boja a la gent, els bojos diuen la veritat, ergo: el Maragall diu la veritat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!