Rafel Santapau
Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)
Dijous 5 de març de 2015
Quan arriben els temps de les eleccions, tot s’acaba convertint en un gran aparador. No hi ha cap declaració, ni cap silenci que no s’hagi d’entendre con electoral i tot, en definitiva, forma part del gran aparador que es mostra al públic.
La caverna, havent demostrat ja que PODEMOS és el braç polític d’ETA, amb connexions amb el bolivarisme veneçolà i encara amb alguna connexió, no molt clara, amb el jihad islàmic, ha començat a fer la campanya de Ciutadanos, entenent que si ha de caure el PP. caldrà que trobin un bon matalàs, un bon soci. Per això el silenciat Ribera apareix cada dia en dos o tres televisions i concedeix cada dia tres o quatre entrevistes exclusives.
L’altre argument que fan anar molt és el cas Pujol. No han pogut trobar la connexió cas Pujol- Independentisme, però ho segueixen intentant cada dia i cada nit. No han perdut l’esperança de poder demostrar que tots els independentistes ens hem dedicat sistemàticament a robar el sofert poble espanyol, però ho acabaran demostrant.
El govern del PP sí que ha estat robant, està més que demostrat, però d’això no cal parlar.
Ja parlarà la justícia. Per això van canviant, detenint i jubilant jutges.
Se sap que quan al PP. no li van bé les coses, no canvien d’advocat, canvien de jutge.
D’un país tan merdós com Espanya, parlem del govern, no es pot esperar molt més.
Per això, quan omplen els aparadors del que tenen, quan mostren el que són, es veu ben clara l’oferta: una merdegada com una casa.
No hi ha molt més.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia,
Us agrairíem fèssiu difussió de la campanya que pretén, 100 anys després, tornar a tenir una Caixa d’Estalvis Catalana, al servei de les classes baixa i mitjana del país.
El projecte Caixa Catalana l’estem promovent un petit grup de professionals, professors i estudiants, sense cap participació de partits, ni de grup polític específic.
En resum: Les que hi havia, de caixes, han desaparescut miserablement i en queda sols una, de molt gran, molt ben relacionada amb els borbons de Madrid… Però que per una banda va deixar totalment l’esperit inicial de servei al país i per una altra, ja no és ni catalana.
Pot semblar molt difícil tornar a tenir una Caixa d’Estalvis, però la legislació europea ara escurça el problema d’aconseguir una llicència bancària. Així doncs, els catalans, centrant-nos en assolir els dos punts següents, podríem tornar a tenir una Caixa d’Estalvis que fòs catalana de veritat, i el més important, que treballés per les classes baixa i mitjana.
Els objectius que ens manquen per tornar a tenir una Caixa d’Estalvis Catalana:
1) Fer una recaptació econòmica d’uns eu 15.000 per cobrir les primeres despeses promocionals i per cobrir el cost de redacció del primer Estudi de Viabilitat, que faríen un equip de professors, d’una universitat de fora de Catalunya
2) Amb l’estudi de viabilitat definit, hauriem d’anar ja a fer una promoció del projecte a tota Catalunya i posar-nos a recaptar els aproximadament 4.5 mil·lions d’euros necessaris per conformar el capital social.
Per acabar: Si no ens ho fem entre nosaltres, els catalans, no vindrà ningú de fora per resoldre-ho
Mercès
Joan Olivé i Mallafrè
projecte@caixacatalana.cat
http://www.CaixaCatalana.cat
Telfs: 902 362 066 / 651 686 500
Em sembla molt bé. Jo no podré col·laborar perquè la meva economia no m’ho permet, Però en faré difusió.