Cucarella

    No segueixo dia a dia el que passa al país Valencià però més o menys m’hi vaig mantenint informat, i la impressió que tenia és que els polítics valencians estaven aprofitant l’ambigüitats del famós Dictamen de l’AVL per força la secessió per la via dels fets consumats. Quan l’altre dia vaig llegir a El Temps l’entrevista amb el socialista Pla em varen caure els collons a terra perquè em va confirmar els meus temors.

   Francament, ara sí que ho veig molt pelut. Abans, al País Valencià encara ens quedava el món acadèmic, que era una fortalesa on no tenien manera d’entrar. Ara, en canvi, els "pactistes" els han obert la porta i sembla que ho estan aprofitant per entrar a sac. Ara els "durs" podran fer el que ja feien (terra cremada), però amb justificació acadèmica, i els "tebis" podran fer servir la mateixa justificació per dir que no estan contra la unitat de la llengua tot sentint-se alliberats per actuar en sentit contrari (així no hauran de passar per ignorants però al mateix temps es faran perdonar la vida).

  Amb l’edició d’aquesta Gramàtica Valenciana (com tu dius: ah, però és que el valencià no ent tenia ja, de gramàtica?) l’esquerda s’eixampla. És igual el quines normes hagin dictat; encara que fossin idèntiques a les actuals, el fet que hi hagi una gramàtica "separada" garanteix que els blaveros i companyia en podran traure suc polític (i molt) amb el vist-i-plau dels professors.

  Señoras y señores, se ha cantado línea y vamos para bingo!

  Bé, mentre hi ha vida hi ha esperança, que diuen. Això vull creure.

Jo tinc un dubte: pq en els verbs incoatius de la 3a conjugació les formes verbals catalanes -q s’aparten del català medieval com el cas de prefereixo o prefereixi– són perfectes i inqüestionables, mentre q les formes valencianes –preferixc o preferixca– cal fer-les semblants a les medievals –preferesc/isc, preferesca/isca– per no trencar la unitat de la llengua -o per tal q no es diferencien massa de les catalanes? Pq uns no han de canviar res i els altres -els valencians- hem d’aprendre unes formes noves q no usa ningú quan parla?

Tinc un altre dubte: pq formes d’algun dialecte català tenen una forma estàndard quan només responen a la fonètica? Pq s’accepta carbassa i cargol si només és una manera de pronunciar carabassa i caragol? Si seguim així llavors els valencians q fan harmonia vocàlica hauran d’escriure cassolo* i verde* en comptes de cassola i verda, no? Quins criteris justifiquen que unes s’admenten i altres no?

Un altre dubte: com és possible que els verbs tindre i vindre siguen acceptats per l’IEC -després de condemnar sovint molts estes formes- i, sobtadament, els derivats mantindre, convindre, etc. no són acceptats? I en la mateixa direcció podem dir el mateix d’unes quantes paraules d’entre les quals citaré el cas de redó. Curiosament, resulta q s’accepta redó però no redolí -versos rimats, no el cercle. Em pareix que hi ha poca coherència. Algú m’ho explica?

Un dubte més q sobta: com és q el sufix –ea no s’accepta però –esa sí si resulta q el més antic és el primer i damunt està molt viu a terres valencianes? Pq tanmateix amb els sufix –er i –aire no ocorre el mateix i desapareix de la normativa el sufix –aire -com ocorre amb –ea?

Un dubte més encara: pq el terme dialectal és vist per molts com a pejoratiu? Algú m’ho explica amb arguments i no dogmes?

I podríem continuar dient un seguit d’incoherències i de discriminacions dialectals. Ara bé, ens tirem les mans al cap sobre l’AVL pq algunes de les incoherències -malauradament no totes- se solucionen.
D’altra banda, a mi una AVL q respecta la unitat de la llengua i q, seguint les normes de Castelló, retoca l’estàndard per als valencians no em pareix malament. Qualsevol català -o balear, o rossellónés,…- entendrà l’estàndard valencià. I com a molt, trobarem dogmes lingüístics corregits -q l’IEC no ha sabut o no ha volgut eliminar. Ara, això sí, trobarem beneficis per a la gent del carrer: l’estàndard no se separara inútilment del que parlen els valencians al carrer, els serà un estàndard més assumible i practicable i els trobaran més pròxim. No li veig jo a açò res roïn.

Ara parleu malament de l’AVL, però no està fent una tasca secessionista sinó que reafirmant la unitat de la llengua -malgrat els polítics- intenta apropar la llengua culta i estàndard al poble. I és que, senyors i senyores, sense mirar q la normativa la d’asimilar i conrear la gent no es pot fer quelcom. I si es fa, ocorre com fins ara: que la gent del carrer passa d’usar la normativa i, a més, com no pot assimilar-la passa d’usar la llengua en escrits per por de fer el ridicul -no té confiança.

PD: D’acord q la creació respon a criteris polítics, però si el resultat és q la gent tinga més confiança en la llengua, q la veja més propera i q puga aprendre-la més fàcilment llavors l’AVL hauria de satisfer-nos. No és per a botar d’alegria, però almenys caldria tindre-la com a una eïna més. I en comptes de bramar respecte de l’oposició IEC-AVL caldria q L’IEC vegera els encerts de l’AVL i els incorporara de seguida -de la mateixa manera q l’AVL ha tingut en compte l’IEC. Així no hi hauria problema normatiu. O la RAE i les altres acadèmies de llengua castellana no acorden la normativa? Q hi haja més d’una acadèmia no ha de ser negatiu si se sap gestionar. Possiblement alguns tenen massa gust per un centralisme q no entenc a comprendre. Vestigis d’un centralisme barceloní? Qui sap…