No
cal ser endeví. Només cal mirar-s?ho a la llum del nostre dissortat procés
històric recent. Són faves comptades. Fa no res que han començat a prendre
posició els balladors i el grup de danses s?estrena amb el ball de Torrent: El
Compromís se rompe al presentar dos candidatos a RTVV tras
una reunión a gritos (Levante).
Tanta misèria exaspera (10 setembre 2006)
El pacte polític entre EUPV i BNV no avança.
Jo te’n done només dos. Jo en vull quatre. Jo no te’ls done. Em plante. Doncs jo no
jugue… Patètic. Exasperant. Parteixen dels seus mínims, convençuts que només
trauran micotetes. No es creuen el pacte. Estan pactant sense ganes. Són i
pensen com misèria i companyia i trauran misèria i companyia. No és que no
sàpiguen il·lusionar ningú -que potser no en saben-, és, sobretot, que no
volen. Podrien dir que trauran quinze o vint escons, per l’efecte il·lusionador
del pacte. Però posen sobre la taula els mínims més mínims, i pel mínim es
barallen. Si ells no creuen en la força multiplicadora de la seua suma, com
poden creure-hi els qui l’haurien de votar?
El Temps (setembre 2006). Títular de la
conversa amb Núria Cadenes, a propòsit d?aquest post: ?Faran el pacte de ?la trilita?: a la més mínima sacada petarà?.
PS: Efectivament, l?explosiu que només sacsar-lo peta és la
nitroglicerina. Però té un nom massa llarg i dient ?trilita? s?entén perfectament
el sentit de la comparança.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, tampoc és això. Més que reivindicar l’encert (que en altres moltes coses ha segut desencert, Toni) caldria donar una opinió. La meua és que la proposta de Xambó és la més correcta i que G. Marcos no pot continuar la seua dèria autoritària.
Normal que passi això quan el pacte es bassa més en estadístiques i percentatges que en ideologia, i quan els números fallen catacrack
Hola Toni veiem que ens has clikat, fem al mateix amb el teu blog, salutacions
I fins algú com jo, sabia d’abans mà que açò passaria. Però, sincerament, en felicito que al final la suma Compromís + PSOE no tragueren més que el PP. Si, soc conscient que amb aquest comentari en pot caure damunt la de deu, però soc sincer, i en feia molta por un pacte tripartit, sabent que era exclusivament de cara a la galeria, per pur “poltronisme” i antinatura. Doncs, mirant-ho detingudament, amb el prisma de la història política recent al País Valencià, Bloc i EUPV no tenen cap coincidència ideològica pel que fa als aspectes més fonamentals, i des del punt de vista dels fets, el Bloc es troba escorat, de forma molt apreciable, cap a la dreta política (i no dic que sigui mala cosa, potser, tot el contrari), mireu sinó les hemeroteques i trobareu pactes Bloc-PP a tot arreu, intents molt seriosos d’anar en coalició amb UV en anteriors eleccions, …. . És per això, que una majoria PSOE-Compromís, en principi hagués deixat al PP fora, però el fracàs estava pràcticament assegurat i el perill era que el PP resorgira amb molta més força i per molt més de temps.