DIARI DEL CIRC

PER MARCEL BARRERA

16 de maig de 2022
0 comentaris

Trapezi 2022: el circ, al centre

La fira Trapezi va tancar ahir la seva 26a edició amb més de 30.000 espectadors  Em queden tres imatges inesborrables d’aquest Trapezi 2022. La primera és la de Graziella Galán, de 63 anys d’edat, alegre com un sol radiant sobre el trapezi del Cabaret i també com a mossa de pista, fent acrobàcies a terra al costat de tres veterans més: Tinga-Tinga, Eva Panero i Pesche Panero -vegeu imatge d’obertura. 

L’altra imatge que m’emporto és la de Guillem Vizcaíno, de la companyia D’Es tro. El jove artista de les Illes ens va transportar a la Mallorca profunda amb una peça que ha estat una de les revelacions d’aquesta 26a edició de Trapezi. Vizcaíno va mostrar-nos les seves habilitats amb el llançament de baldufes de tota mena de tamanys i formes i va demostrar per què va guanyar un campionat del món i ara s’està menjant el món amb l’espectacle POI, que és el nom amb què es coneix el moment de l’impacte de la baldufa abans de començar a rodar. Vizcaíno va fer passar les baldufes per un fil de 10 metres, les va fer circular per llargaruts taulons i les va llançar a les branques d’un ullastre. 

La tercera imatge és del col·lectiu acrobàtic INO vestint-se amb la roba que li deixava generosament el públic i que va ser el colofó d’un espectacle que reivindica el cos femení i la força del col·lectiu. Una meravella que es va poder seguir a La Palma tot i la intensa calor. Aquest Trapezi també ha estat el del retorn de la companyia eia, que va debutar l’any 2011 amb ‘Capas’, i el de l’estrena d”Y. L’art de volar’, de l’artista de la Seu d’Urgell Yldor Llach

Yldor Llach va estrenar a la plaça Baluard. Foto: Marcel Barrera.

El Trapezi va engegar dimecres dia 11 i fins diumenge va acollir un total de 28 companyies, incloses Cabaret i Trapezi a les escoles, que han representat 16 espectacles amb 44 funcions durant els cinc dies de fira. Una inauguració ràpida com una estrella fugaç va donar el tret de sortida de la 26a edició. A Cal Massó, una antiga fàbrica de licors recuperada l’any 2007 com a centre cultural, s’hi van reunir un centenar de persones, entre elles l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, que en arribar a l’alcaldia no semblava creure massa en la fira i va criticar-ne obertament la gestió econòmica en un moment en què el festival va estar a punt de desaparèixer. Vuit anys després i a punt de deixar el càrrec, defineix Trapezi com la “millor fira de circ del món”.

Trapezi va tenir la seva etapa daurada durant els 10 primers anys sota la direcció de Jordi Aspa i Bet Miralta. Des de la crisi econòmica del 2009, la fira es va quedar una mica petita, sobretot pel que fa a programació gratuïta i al carrer, un dels signes identitaris del primer Trapezi. La crisi econòmica primer, la pandèmia després i l’auge de les terrasses a l’espai públic on abans s’hi feia circ han canviat la identitat de la fira i l’ambient al carrer. Tot i això, Trapezi segueix sent un referent, s’ha consolidat com a punt de trobada del sector i com a plataforma d’exhibició, sobretot de les noves fornades del circ català.

Després de Jordi Gaspar, a qui li va tocar la gestió de la crisi, l’argentí Leandro Mendoza es va fer càrrec de la direcció de la fira. Ara s’acomiada després de sis anys. No se n’ha sortit gaire amb fer de Trapezi un potent coproductor, com ho va ser en l’època del CAER de Cèsar Compte, però amb els recursos que ha tingut ha sabut programar bé, s’ha rodejat d’un bon equip, ha sabut adaptar-se a la pandèmia i ha recuperat el pols de la fira. Ha introduït novetats com les memòries poètiques o els premis audiovisuals que aquest any han guanyat ‘El frágil vientre de la bestia’ de Michel Alzaga i ‘Memorial’, de Maria Solà i Karina Tengberg

Algunes coses m’han grinyolat. Amb aquesta ànsia per l’audiovisual, Cal Massó es va convertir durant les jornades professionals en un plató de televisió. Està molt bé voler arribar a més gent, però no tant oblidar el públic que s’hi desplaça físicament. Des de la sala no s’escoltava amb condicions ni es tenia accés a les projeccions, que  només podien veure els espectadors en línia. També m’ha amoïnat l’ús del català als espectacles, motiu de reflexió en un moment de greu retrocés social de la llengua. Em pregunto: una artista catalanoparlant com Maria Solà ha de canviar de llengua davant de més de 1.000 persones només perquè l’altre artista triat per presentar el cabaret és l’andalús Lolo Fernández? El Trapezi sembla haver perdut una sensibilitat per la llengua que havia tingut els primers anys. Queda lluny l’època en què Aspa i Miralta demanaven als artistes que adaptessin els seus guions al català.

El malabarista i campió del món de baldufes Guillem Vizcaíno a Casa Rull. Foto: Fira Trapezi.

La companyia canadenca Barcode va omplir de gom a gom el Teatre Bartrina, tot i que la lesió d’una de les artistes ens va deixar sense poder veure el potent número de barra russa. El cabaret va complir amb totes les bones expectatives i s’hi van veure el gran número de cintes aèries de la parella colombiana Dúo Requiem, el preciós número de la ucraïnesa Aleksandra Savina amb els hula-hoops o les impactants contorsions de Pablo Molina.

Pepa Plana es va posar dempeus a les graderies del Circo Wonderland després de l’actuació de Graziella Galán al trapezi. I poques hores més tard, Grazella Galán va ser qui es va aixecar de la cadira després de veure Guillem Vizcaíno i les seves baldufes. És la grandesa del Trapezi. Es viu el circ i el circ està al centre de tot.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.