Martí Soler, que ha preparat aquest muntatge durant dos anys, es buida físicament i ens mostra un treball de creació amb moments brillants, especialment quan evoca amb els seus gestos i sons l’ambient d’un circ tradicional, realitza llançament de ganivets contra un drac de dibuixos animats, o fa moure la roda cyr acompanyat d’un vestit vermell que pren vida amb el moviment de l’aparell. Un treball, en general, molt suggerent que convida a fer volar la imaginació i s’emmarca en una línia contemporània de fusionar tècniques circenses amb el moviment. Potser el que li falta a l’espectacle és unitat. Moltes de les idees que es veuen, una mica més desenvolupades, podrien tenir el seu propi espectacle.
Format a la pedrera de l’escola Rogelio Rivel (Barcelona) i exmembre del tristament
desaparegut trio Daraomai (juntament amb Joan Català i Agnès Fustagueras) Martí Soler ha participat els últims temps amb Los Galindos en els seus espectacles amb la iurta i ha fitxat per la companyia belga Hopla Circus.Les dues vegades que l’havia vist –a l’espectacle 1,2,3 poma de Daraomai (2009) i en un cabaret de circ durant el Festival Grec de Barcelona (2012)- m’havia semblat un artista amb molt futur i carisma. En aquest espectacle em continua donant molt bones sensacions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!