DIARI DEL CIRC

Segurament era la persona que feia més anys que escrivia sobre circ a Catalunya. Nascut l’any 1931 a Igualada (Barcelona), Josep Elias ha mort avui als 91 anys pocs mesos després de publicar un extens llibre sobre la història del circ a Igualada que vaig tenir l’honor de prologar.

Josep Elias, que va treballat professionalment com a empleat de banca, va saber mantenir al llarg de la seva vida les seves dues grans passions: el circ i l’escriptura. El cuquet del circ va perseguir-lo des de ben petit, quan anava als circs Trébol, Dorado o Capitol, entre d’altres, que visitaven Igualada per la festa major, coincidint amb la festivitat de Sant Bartomeu que se celebra a finals d’agost.

Feia més de 60 anys que escrivia regularment sobre circ. L’any 1957 va començar a col·laborar a la revista Circo de Jordi Elias, tot i que abans d’aquesta data ja anunciava les companyies que arribaven a la ciutat a la revista catòlica Vida. Des d’aleshores no va deixar d’escriure sobre les arts circenses i fins fa poc col·laborava a la revista Zirkòlika.

Josep Elias no era periodista però va fer un curs de periodisme per correspondència. A més, va millorar el seu català en un curset d’Òmnium Cultural. Va dirigir el mensual Obra Atlético Recreativa (OAR) i va fet recerques històriques. Té publicats articles sobre Joan Tomàs, el mentor de Sebastià Gasch que també va ser crític de circ abans del seu exili a Mèxic. Josep Elias va rebre reconeixements pels seus 50 anys de periodisme i pels seus 35 anys de redactor del setmanari La Veu de l’Anoia, on col·laborava des del número zero publicat l’any 1982.

Feia més de 60 anys que escrivia regularment sobre circ. Bon viatge company i gràcies per tot

L’any 1949 va començar a redactar notes locals a Antena, mensual ciclostilat que s’enviava als igualadins que feien el servei militar. El 1952 va començar a escriure per la revista Vida, on va tenir un ensurt. Va ser denunciat al Govern Civil per un article que va enviar des de Melilla i que es titulava Som i serem gent catalana.

El fundador i director de la revista Circo Jordi Elias ―tot i que es diuen igual no tenen cap parentesc― va  nomenar-lo l’any 1957 corresponsal a Igualada. En Josep encara guardava la carta segons la qual seria el corresponsal sempre i quan els articles mantinguessin l’estil de la revista. Cada cop que un circ passava per la ciutat, Josep Elias enviava, per correu postal, la seva crònica escrita a màquina. Fa pocs anys va gestionar amb la trapezista Pinito del Oro perquè pogués tornar a ser entrevistada pel periodista Joan Armengol, que l’havia entrevistada 42 anys abans sobre el trapezi al Circo Español.

Al fons de circ de la biblioteca de Nou Barris (Barcelona) i a la biblioteca Central d’Igualada hi ha diversos dossiers redactats per Josep Elias sobre temes de circ. El seu llibre La història del circ a Igualada (1883-2020) relaciona el 62 circs que han actuat a la ciutat al llarg d’un segle i que  acompanya d’anècdotes i curiositats sobre el pas dels circs per la capital de l’Anoia. Per al treball es va valdre de la seva col·lecció de programes, cartells, entrades, promocions i articles de premsa que va acumular durant els seus anys d’afició i que recentment ha donat a l’Ajuntament d’Igualada per a la seva conservació.

El llibre és la fita d’una vida voltant pels circs i d’un periodista que de manera metòdica ha anat construint dada a dada un registre de totes les companyies que han passat per Igualada. Una proesa, vaja.

Recordava amb especial èmfasis dos episodis: Quan va escapar-se una lleona del Circo Britànicus pels carrers d’Igualada i quan el locutor de Radio Igualada, Joan Armengol, va entrevistar al domador Luigi Gerardi dins la gàbia dels lleons. Moltes d’aquestes històries van ser escrites per Josep Elias i publicades a la revista Circo.

El seu llibre ‘La història del circ a Igualada (1883-2020)’ explica moltes anècdotes i els 62 circs que van visitar Igualada al llarg d’un segle

Capitol a part mereix la relació amb la família Raluy. La mare de la nissaga, Marina Tomàs Jorba, era igualadina. Aquesta era una dada bastant desconeguda fins que Josep Elias ho va difondre a la ciutat a través de la premsa local. La procedència de l’esposa de Lluís Raluy Iglesias va fer que l’Ajuntament d’Igualada tingués en consideració al circ de la família i distingís als seus propietaris, els germans Lluís i Carlos, amb homenatges i atencions.

Gràcies al seu activisme circense, també va fer saber a través dels diaris locals que Jaume Sardà Pons ‘Gepes’, home de circ i pare de tres artistes ( “2 Roxana” i “Arisard”) era fill de Carme, una població propera a Igualada. La notícia va fer que el consistori de Carme endegués una exposició de fotografíes i una conferència.

El circ i el periodisme li han donat moltes satisfaccions. Conèixer a la trapezista Pinito del Oro o al pintor Joan Soler-Jové són dues d’elles. Josep Elias no va volgut ser mai ser crític de circ, sinó més aviat un cronista de les companyies circenses que han visitat Igualada durant els últims 60 anys. Sens dubte, Elias ha fet una aportació molt important per a la preservació de la memòria circense i la construcció de la història del circ al segle XX. Bon viatge company i gràcies per tot.