DIARI DEL CIRC

Circlássica. Gran Circo Mundial. La nova producció dels germans González és segurament la millor des de la fundació de Productores de Sonrisas ara fa 13 anys. És espectacular. El pallasso Johnny Rico està en estat de gràcia, conduint tota la funció de manera magistral. El número de teles d’Ambra i Yves és encisador. La família Rodríguez són àguiles humanes als trapezis volants. L’espectacle et porta a una altra dimensió. A la dimensió d’aquell circ popular de fa algunes dècades. L’espectacle és una excel·lent combinació de números musicals (‘La banda llegó’, extreta del musical Barnum) i de circ que volen recordar durant tota la funció el Gran Circo Mundial, que va ser un gran circ durant la dècada dels anys 80 i 90. A Barcelona, cada any portava els millors números internacionals i mai hi faltaven els trapezis volants, els animals salvatges i els pallasos clàssics. Omplia a vessar. I l’empresari era José María González, ara amb un delicat estat de salut i retirat des del traumàtic final del circ, l’any 2018. Els seu nebots, els germans Manuel, María i Rafa, ara s’han convertit en uns peixos grossos del circ. Després de l’homenatge a la família Aragón l’any 2018, ara han volgut fer un auto-homenatge a la seva família que va arribar a Madrid procedent d’Extremadura. Si estan per Madrid, vagin a veure’l. Jo vaig sortir amb la convicció que el circ, quan es fa bé, pot ser el més gran espectacle del món.

Circo Quirós. La visita al Circo Quirós va ser decebedora. La companyia presenta molts pocs canvis respecte a l’any passat i el programa és pràcticament el mateix que el 2022. Els pallassos, sense gaires recursos còmics, són el fil conductor d’una història al voltant d’un pergamí daurat que no s’aguanta per enlloc. Sort que els números van donar consistència a l’espectacle, i encara que molts d’ells fossin repetits, van oferir aquell caliu únic que només pot oferir el circ tradicional. Es van veure números de camells, cavalls i ponis (Luis Quirós), funambulisme a gran altura (companyia Mustafa Danger), malabarisme (Alberto Segura) i roda de la mort (germans Castiñeira), entre d’altres. Els mateixos germans van presentar el número del globus de la mort, que es va haver d’aturar uns minuts després que una de les cordes que aguantava el globus es va destensar i l’aparell va començar a trontollar. «Para, para!», va cridar el presentador, Nacho Pedrera, quan va veure el perill. Després de tornar a tensar el cable, el número va continuar amb normalitat i s’hi van afegir tres motoristes més.