DIARI DEL CIRC

Han hagut de passar ni més ni menys que tres anys des de l’estrena del Circo de los Horrores perquè aquesta aventura artística d’estètica gòtica i terrorífica de Suso Silva (Ourense, 1962) arribés a la ciutat de Barcelona. Una llarga espera que ha fet que, finalment, l’espectacle no s’hagi presentat amb el circ ambulant sinó amb el format de sala. Fins al dia 18 d’octubre es pot veure al Teatre Victòria de Barcelona.

El número d’alta escola, per exemple, es presenta en un espai inadequat. El cavall no té prou espai dalt de l’escenari del Teatre Victòria i el públic no pot veure tampoc amb precisió els moviments del cavall. Més enllà d’aquest hàndicap, l’espectacle aconsegueix en els primers compassos el clima de terror que indica el títol de Psicosis i presenta bons números, encara que a mesura que avança la funció la idea d’un circ de terror es va difuminant en favor del circ de sempre que ha acompanyat la trajectòria de Suso, que vestit de vampir Nosferatu a la primera part presenta a la segona part els seus clàssics números del cinema i del cotxe. Un espectacle, doncs, una mica incoherent en el seu conjunt però que funciona a la perfecció, té ritme, s’hi veu un gran treball de creació i de vestuari, i el que és més important al cap i a la fi: diverteix. A més, presenta números ja consolidats que han viatjat pels circs de mitja Europa, com el de Graziella Galán, que es passeja cap per avall en un número que sempre impacta el primer cop que es veu. O el taquicàrdic número de llançament de ganivets. Raquel Maldonado deixa en aquest espectacle el paper de ganxo que feia al Circo Mundial en el número del cinema i fa un paper molt més interessant de vampira, passejant-se amb una serp que al carrer o en un circ estaria prohibida per l’ordenança de l’Ajuntament de Barcelona, que clarament discrimina els circs. Hi ha bastant humor negre, i els pallassos assassins s’encarreguen de provocar amb divertits gags. Tortell Poltrona, que presenta al Cric el número de la bomba, comenta que el pallasso té com a objectiu espantar la por. Doncs bé, Suso Clown no l’espanta. Utilitza la por per fer riure. I ho aconsegueix. Felicitats.