DIARI DEL CIRC

Sense massa soroll i amb moltes ganes d’iniciar una nova etapa, la junta de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) va anunciar la setmana passada a través d’un comunicat (llegir AQUI) que acceptava la dimissió dels directors de la Central del Circ, Antxon i Helena Ordóñez Bergareche. Sorprèn la dimissió, gens habitual en aquesta mena de càrrecs, però també el poc temps que han ocupat el càrrec aquests dos germans que procedents de Madrid van arribar a Barcelona per a donar més projecció a la Central del Circ, teixir aliances i fer-la créixer.

Antxon i Elena van ser triats a inicis de l’any passat i tenien un mandat fins al 2022. Han estat molt pocs mesos al capdavant del major equipament circense de Catalunya, però suficients per a comprovar, segons reconeix el membre de la junta de l’APCC Pablo Domichovsy, que “no han pogut portar a terme el seu projecte ni han encaixat en el projecte de la Central; ara obrirem un temps de reflexió per bolcar tota l’energia a tirar endavant La Central del Circ”.

“La Central —afegeix Domichovsy— ha crescut tant aquests últims anys que potser és el moment de fer un canvi o no fer-lo; però en tot cas és el moment de frenar i veure on ens trobem per a avançar”. I per a poder obrir aquesta nova etapa de La Central del Circ, una fàbrica de creació de l’Ajuntament de Barcelona gestionada per l’APCC, Domichovsy subratlla la importància d’“involucrar als usuaris de la Central i als socis de la APCC”.

Antxon, que juntament amb Helena van emetre també un comunicat propi per a explicar la seva dimissió (llegir AQUI), reconeixen també que “no han pogut continuar avançant”, però que marxen “tranquils” i amb algunes iniciatives realitzades, com el laboratori de dramatúrgia, una mostra d’En Ebullició, la relació amb la universitat o el work in progress que es va veure en les festes de la Mercè (Barcelona).

Això si, Antxon reconeix que a dins de La Central existeixen “tensions a causa de l’actual indefinició” de l’equipament i que cal fer una “obertura i incloure a tot el sector”. “Hem decidit no aferrar-nos a aquest lloc per no fer mal a l’estructura”, explica. “L’important —afegeix—no és qui dirigeix La Central, sinó per a què serveix La Central i a qui serveix. Per tot això hem intentat de sortir del projecte estant al servei de la institució i de les persones, de ser positives, que és el que hem fet fins ara. El que és important és que el sector, les usuàries i usuaris, els treballadors i treballadores del circ s’impliquin i defineixin una central que els pertanyi”. “Hem decidit no aferrar-nos a aquest lloc per no danyar l’estructura”, explica Antxon, que amb la seva germana han decidit quedar-se a Mataró i establir vincles amb el centre de circ Cronopis de la capital del Maresme.

Els sobresalts en la cúpula de la Central del Circ no són nous des que va marxar Johnny Torres. Primer va ser la decisió, per a molts encara inexplicable, de declarar deserta la primera convocatòria per a la direcció de La Central i descartar el projecte de Joan Ramon Graell, acròbata i expresident de l’APCC. Graell es va queixar agrament en el seu moment d’una decisió que alguns van atribuir a temes personals.

Després, la mateixa elecció d’Helena i Antxon va ser desconcertant, ja que eren completament desconeguts a Catalunya i a més van guanyar la segona convocatòria sense presentar un projecte acabat. La nova junta de l’APCC ha hagut de bregar amb la gestió d’una junta anterior, tot i que segueixen pesos pesants com la gerent de la Central del Circ, Ione Hermosa.

En el fons d’aquesta crisi hi ha també el debat sobre si La Central del Circ ha de tenir una direcció artística que des de la seva creació han ocupat Leandro Mendoza, Roberto Magro i Johnny Torres. La comissió de selecció va demanar en el seu moment obrir un debat sobre el “paper i la necessitat de les direccions artístiques en els espais de creació”. I aquest debat, al costat de la definició de La Central del Circ, es fan ara més necessaris que mai.