Saber una llengua també vol dir saber-ne reconèixer els diferents registres. Recordo que, fa molts anys, quan Cruyff era jugador, el meu pare tenia un càrrec al Barça i, un dia que anàvem pel carrer els pares, els meus sis germans i jo, ens vam topar amb el qui llavors era l’entrenador del primer equip, el Sr. Rinus Michels, que era bastant tocat i posat. Adreçant-se a la meva mare, el Sr. Michels va exclamar: “Hostia, Sra. Campà, veo que hoy va con toda la familia!”. És evident que el Sr. Michels, tot i que parlava un castellà acceptable, no sabia que “hostia” forma part del registre vulgar. Envoltat tot el dia pels jugadors, probablement mai no havia sentit la paraula “caramba”.
Aquesta anècdota em va venir al cap en una conferència a què vaig anar ahir, on el conferenciant, que usava un registre molt formal, va fer servir dues o tres vegades el verb “emprenyar”, d’una manera que deixava clar que no era conscient que es tracta d’una expressió vulgar. Quan jo era nano, em renyaven si usava aquest verb (així vaig aprendre que era vulgar), però avui cada vegada més gent l’utilitza en contextos formals. A mi no em sona bé, però potser haurem de concloure que el gruix dels parlants ha redimit aquesta expressió, i que, per tant, li hem de canviar la classificació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara millor que el cas del conferenciant: no fa gaire, vaig veure escrit el verb “emprenyar” en una sentència judicial, emmig de l’argumentació del jutge.