Aquesta nit em plau sumar-me
a l’homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés.
No és la primera vegada que en parlo en aquest espai. Avui fa anys que va néixer a Burjassot, concretament el 4 de setembre de 1924. És una diada especial, que s’ha volgut aprofitar per reivindicar la catalanitat i la llengua al País Valencià.
Vagi per endavant tota la meva solidaritat i la meva admiració envers el poeta.
La millor manera: fruir del seu llegat.
Per a tots els meus lletraferits.
El gran foc de garbons
51
Em moriré escrivint els millors versos
de l’idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.
Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l’únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.
Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre
es necessita certa perspectiva.
Pensa en el nostre poble, i li demane
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui tota la xarxa en va plena de Vicent Andrés Estellés. Una gran festa!
“l’himne fecund del retorn de la pàtria,
Ha arribat la llibertat
Som un Estat lliure dintre de la UE.
molt que tu també t’hagis afegit a l’homenatge.
Has vist la llista de participants que ha penjat Víctor Pàmies? Som 158 blocs!
Petons.
un poeta imprescindible, qui, millor que ell, per fer que allò quotidiuà sigui el centre de la refleió poètica?