Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
No en tinc cap dubte: el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) ha fet el millor, pels seus interessos, dient Sí als pressupostos generals de l’estat (…)
Davant de tanta badoqueria, i innocència, s’alça una solidíssima aposta socialista: un PSC indissolublement unit, agermanat, al socialisme espanyol.
Vet aquí l’aposta del Pacte d’Abril que el 1978 va donar llum al PSC, producte de la fusió entre dues formacions catalanistes com els PSC d’en Joan Reventós i Josep Pallach, i de la federació catalana del PSOE d’en Josep Maria Triginer.
De tot plegat en va sortir, per primer cop a la història de Catalunya, el socialisme com a primer partit del país en vots. També en nombre de militants. Amb una gran fortalesa orgànica. Una ferma base popular. I resultats estratosfèrics allà on s’hi aplega el gruix de la població nostrada.
Un partit que seguirà guanyant en les eleccions espanyoles a Catalunya, en les municipals, i en les europees. I que, segurament, i gràcies a la intel·ligència estratègica de CDC i ERC, ho farà, també a les catalanes.
Així doncs, l’aposta del Sí als pressupostos és una decisió coherent amb la història, amb l’ideari, amb la concepció d’estat, i amb els interessos electorals del partit a curt, mitjà i llarg termini. La resta, tota la resta, no és més que xerrameca de naïfs i d’innocents.
El PSC és això i vol seguir sent això mateix.
Més clar l’aigua.
Avui i demà.
Hi fa santament.
I ens agradi o no als que no el votem ni el votarem.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
100% d’acord
Ells fan la seva feina, i per això tenen un bon sou.
El PSC i el PSOE tenen un plà. Si el PSOE retorna part del que ens roben quan el PSC està al govern de la Generalitat de dalt, llavors, la sòlida base que tenen (que no nostrada) ho llegirà com eficiència del PSC i no com a xantatge del PSC-PSOE al país.
Però els toca els collons que ERC estigui al mig. Perquè ERC al govern implica que no poden vendre’ns un gran acord de finançament si en el mateix govern hi ha gent que els posa en evidència. I a més, també vol dir que no poden repartir puntualment una part del nostre pastís (tipus Olimpiades) sense sentir-se que el PP els digui que s’agenollen davant ERC.
Mal si fas, mal si no fas.
L’opció escollida és no fer res. Esperar que ERC no pugui justificar la seva estada al govern o que els votants deixin de votar-los.
A llarg termini, per això, aquesta política només porta a un lloc. Catalunya es convertirà en una andalusia més. Un altre dels territoris de l’estat que pidolen a Madrid perquè és incapaç d’estructurar-se per ella mateixa.
I si no, temps al temps.
ha ha ha ha, la realitat, l’única realitat, la UNA i GRAN realitat, la realitat uniformadora és aquella que se li ha escapat al Zapatero: “el PSC i YO somos lo mismo…” HA HA HA HA