Ha mort un clàssic. Amb ell, marxa també una época.
Dos senzills apunts per al record:
Quan vaig llegir El príncipe destronado i després vaig anar amb la meva mare a veure l’adaptació cinematogràfica, La guerra de papá. És una remembrança alegre i dolça, un moment que va fer molt feliç, de la mà del Delibes tal vegada menys punyent, la meva mare.
Lola Herrera, superba, a Cinco horas con Mario. He vist l’obra dos cops, si no recordo malament, i ambdós va resultar absolutament memorable.
Delibes: un mestre en el maneig de la seva bonica llengua.
Descansi en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!