EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
El poder de la imatge, implicacions de la síndrome (Anna Maria Villalonga)
Continuant amb la blocferidura, encara tenim més preocupacions, amics.
Fa uns dies em vaig referir a la recent afecció que patim alguns de nosaltres, els pobres i desvalguts lletraferits, a causa de la irrupció dels blocs en la nostra vida de malalts. Obsessió blocaire.
Una conclusió fou que el progrés tecnològic ens ha empès sens remei a navegar esmaperduts a través d’aquestes noves i curioses singladures internàutiques. Aquesta síndrome, plenament constatable, resulta a aquestes alçades impossible de curar.
Cap el final de l’article vaig només apuntar un altra addicció, igualment perillosa, que avui he decidit desenvolupar amb més deteniment. Em refereixo a la compulsió, plenament vinculada a la blocferidura, que ens empeny a la recerca incansable d’imatges, fotos i il·lustracions. Necessitem el grafisme perfecte per als nostres articles, aquell que deixi bocabadats i corpresos els amics lectors.
No cal negar que vivim immersos en la cultura visual, en el món del cinema, de la publicitat, dels videoclips. Ningú no pot obviar allò tan tronat de: “Una imatge val més que mil paraules”. Tanmateix, els atacats de blocferidura vivim la circumstància amb gran intensitat. L’escriptura d’una entrada en un bloc implica també, indefectiblement, voler trobar aquella imatge original i única que ens deixi plenament satisfets i que mereixi les lloances dels seguidors. Pura vanitat, val a dir.
Però analitzem: quina simptomatologia presenta aquest mal?
Vegem-ho: llargues estones confraternitzant amb el Sr. Google, creació de carpetes i més carpetes de fotos (per a blocs negres, per a blocs literaris, per a blocs cinèfils), ocupació creixent de la memòria de l’ordinador de taula, de l’ordinador portàtil, dels llapis usb.
I el pitjor de tot: un dels efectes col·laterals que la malaltia comporta:
El “Per si…”.
Perquè resulta que la xarxa és tan plena d’imatges, fotos i dibuixos magnífics, que el malalt, que els troba casualment en la seva recerca, no pot evitar guardar-los “per si…”. Per si de cas un dia em van bé per a un article, per si de cas alguna vegada els faig servir, per si algun cop els puc enviar a un amic. Sempre el “per si…”.
Resultat: proliferació encara més gran de carpetes i carpetes, ocupació i ocupació d’espai.
No sé si hem de preocupar-nos, companys de singladura. Ni tan sols no sé si compartiu la síndrome. Tanmateix, jo no puc evitar, quan escric quelcom, sentir-me gairebé tan motivada per la tria de la il·lustració com per la redacció de les paraules.
En quin nivell de bogeria se situa aquest fet? Ja em direu què en penseu.
Amb tot, ara mateix tinc encara un problema molt més greu:
Quina punyetera imatge col·loco en aquest article???????????????
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sens dubte vivim en el temps de la imatge, venerada sobremanera.
Però tanmateix és veritat que algunes imatges i fotografies associades a articles de blocs els hi donen un impuls suplementari malgrat el cos principal sigui el text.
Una abraçada!
Adicta obsesiva compulsiva total.
…..no cal cal punyetera imatge en aquest article!!!!!!
Hi ha comentaris que no necessiten imatges…..
Ja ho he vist Anna Maria. Et volia enviar una imatge però no ho he fet bé. Haig d’aprendre’n.
És cert el que dius sobre el poder de la imatge. Tanmateix, la dinàmica del Facebook ha fet que això canviï una mica. És evident també, però, que ens agradi que el fermall d’un escrit vagi acompanyat d’alguna il.lustració que s’adigui amb el text, clar que depèn del caràcter de cadascú.
Hi han fases en Internet i en la informàtica que requereixen més entreteniment, en la construcció d’un pps. ,per exemple, … les fotos, el text, la música etc…
Bé no m’enrotllo més perquè és possible que no t’arribi.
Una abraçada.
Jordi
Com inclous la imatge. jo clico el icono posos les dades i no surt. Que faig malament?
Jordi
Segurament és com ti dius. Moltes gràcies.
Jordi
Quina raó que tens, Anna Maria!!
Jo com a mestra sóc la primera que per triar un llibre de text em fixo molt en les imatges!!
Ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules!! Potser els nens aprenen més de la vida que portaven els romans amb una pel·lícula que amb una explicació de tres pàgines, per exemple!
És clar que la nostra vida són imatges! Els que tenim la sort de veure-hi és com rebem les primeres sensacions acompanayades pel sentit de l’oïda. Potser és el sentit més passiu…Ens arriba tot un món per la vista que arxivem tant si volem com si no…
Jo també tinc l’ordinador i el llapis plens d’imatge…com tu dius és compulsiu…
Sort que això, a uns quants, no ens treu el plaer de llegir…
Gràcies per aquesta reflexió, Anna Maria!!
Em faig un tip de veure imatges en blocs acompanyades d’uns textos que fan pena. En alguns casos es tracta de mostrar alguna imatge magnífica i prou, com ara en blocs de fotografs; en aquest cas no tinc res a dir, em sembla molt bé. Tanmateix, moltes vegades sembla que la gent no té res a dir, o res a dir mínimament interessant, però té la necessitat d’omplir el bloc per alguna raó misteriosa; aleshores hi fiquen imatges a tort i a dret, imatges que no tenen cap interès, i les acompanyen amb quatre paraules maldestres. En començo a estar ben tipa de tot això. M’estimo més un text ben escrit i que digui alguna cosa interessant encara que hi hagi una total absència d’imatges.
I, és clar, també tenim el cas de textos interessants amb imatges adients o atractives. En aquest cas la imatge és una bona ides perquè ajuda a que el visitant del bloc s’interessi i llegeixi el text.
Pel que fa a al “per si…”, et dono la raó. És difícil no omplir carpetes i carpetes amb imatges suggestives “per si…”. Una altra síndrome, sí.
Una abraçada,
Shaudin
buscant la imatge adient. Uns dies ho aconsegueixo més que altres. Sí, jo també hi esmerço molt de temps amb la il.lustració. M’agrada que la imatge deixi en el lector ja d’entrada una petita sensació que el vagi acompanyant mentre llegeix. Compartim moltes coses, Anna Ma, uns blocaires amb altres. En el blog negrot aconsegueixes un impacte molt interessant i ben lligat amb el text.