EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
Dia Mundial del Teatre (Anna Maria Villalonga)
Avui, dia 27 de març, se celebra el Dia Mundial del Teatre.
Com a investigadora que s’hi dedica, no puc deixar passar l’ocasió de parlar-ne.
Tan antic com l’home, Aristòtil el considera el més pur dels gèneres literaris: imita com cap altre les accions humanes.
Fa molt que Aristòtil va viure, però el teatre continua commocionant les fibres més pregones de la nostra naturalesa.
Tragèdia, comèdia… Tant se val.
Podria continuar, però és millor fer un mutis.
I deixar que les paraules, amarades de llum, penetrin dins vostre com un bàlsam alliberador d’idees i de vida.
Brutus
(Sol.)
Anau a descansar, romans sense virtud,
vosaltres qui adorau la vostra esclavitud.
Viviu, viviu en pau amb vostros cruels tirans:
ells vos lo premiaran; ja lo veis bé, romans.
Brutus no lo podrà: en va l’imaginau!
Brutus descansarà, quan ell se veu esclau?
Quan mir, ple de dolor, la trista pàtria mia
de Tarquino i sos fills sofrir la tirania?
No, no! Morir, primer que suportar tal sort!
Vida sens llibertat no és vida, sí que és mort.
Lucrècia o Roma libre, Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819)
Acte 1er, Escena 4ª
(edició de Jaume Gomila, 2004, ed. Proa)
Lucrècia o Roma libre és l’única tragèdia neoclàssica en llengua catalana
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per aquest recordatori, Anna Maria!
Crec que de vegades ens oblidem de la quantitat de “material” que la literatura clàssica ens ha legat. Vull dir prosa, poesia, teatre… històries apassionants, emocions, sentiments…. sempre convé tenir a prop un bon clàssic… ens hem inspirat tant, en ells!!!
Avui toca xin xin per Aristòtil!! (Com ens hauria agradat conèixer-los en persona, oi?
Petons, Anna Maria, i bon dissabte!!
En tant que “única”, a banda del seu valor literari, esdevé una obra imprescindible per als investigadors i investigadores de la nostra literatura.
Molt bona la nota, Anna. Què faríem sense el teatre? Potser, representar la vida mateixa. Al cap i a la fi, la “vida és teatre”.
que és el que expressa el teatre.
I Aristòtil és el mestre dels metres i el fonament de la concepció del teatre (i la poesia) com a imitació. “ut pictura poesis”. en beuen els clàssics.
Però hi ha també qui el concep (amb la poesia) fonamentat en el crit, l’emoció, és a dir com a ex-pressió. “ut musica poesis”. en beuen els romàntics.
L’ideal, tan per a crítics com per a poetes, és conjuminar intrínsecament (i estiladament, sobretot els segons) totes dues diguem-ne escoles, que no és veritat perquè tot plegat és un.
o una. és a dir és la vida.
Per mi el teatre és com una ombra de la nostra vida. De vegades l’hem viscut, de vegades la somniem..però sempre ens distreu.