EL FIL D'ARIADNA

D’una banda, el gallec Manuel Rivas, intel·lectual sensible i de fermes conviccions, conreador de diversos gèneres (narrativa llarga i breu, poesia, periodisme) i, com sabem, militant de pro a favor de la cultura i de la llengua gallega. D’una altra, el nostre mediàtic i estimat Màrius Serra, que no necessita presentació i que coneixem perfectament pel munt de tecles que toca, des de l’escriptura de creació i la tasca de  traductor a la confecció de jocs lingüístics i mots encreuats de resolució més que elitista.  

Un plaer sentir la interacció entre tots dos, en gallec i en català, sense torsimanys ni embolics, dues precioses llengües romàniques a pèl, amb un entregat públic molt heterogeni: argentins, catalans, gallecs  que viuen a Catalunya, estudiosos de Filologia gallega, simples lectors, etc. etc. Per damunt de tot, amants respectuosos de la llengua i de la literatura i del valor que tenen. Convençuts que cal salvar tots els idiomes del món com a tresors incommensurables.

Manuel Rivas em va semblar una persona extraordinàriament sensible. Un literat de debò, un artista de cap a peus.

Màrius Serra, més vinculat a la llengua, histriònic i bromista, primer ens va fer riure i després ens va colpir amb l’emotiva lectura d’un fragment del seu llibre Quiet, dedicat al petit Llullu.

Es van dir tantes coses que resulta difícil triar un moment o fer-ne un resum. Destacaré de Rivas el seu record del passat i la cloenda de l’acte amb la perfecta recitació d’un dels seus poemes. Té una veu càlida, seductora, enrogallada. I uns ulls nets i profunds, que enamoren. De Serra, a banda del cantó solidari, remarcaré un argument que personalment  he usat molts cops en converses sobre la situació del català. Una idea que m’arriba a l’ànima perquè fa referència a dues de les meves passions, la llengua i els animals:

De la mateixa manera que tots sabem la riquesa que el món perd  quan s’extingeix una espècie animal, així també hem d’entendre allò que significa la desaparició d’una llengua.