EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
CERCO UN MOT PER A TU, d’Anna Maria Villalonga
Un poema per al meu tiet Ramon Esterri, que està malalt.
Una de les persones que més he estimat sempre.
Ell em va posar la meva primera injecció (quan jo era un bebè escanyolit i malaltís, amb poquets dies de vida). Sempre més ho ha recordat.
També em va comprar molts dels meus primers contes. Molt matiner, després no ha faltat mai.
Amb amor immens.
Cerco un mot per a tu
Sóc un titella sol, desmanyotat i aspre, que ha perdut els seus mots, que no coneix paraules.
Se m’han trencat les cordes i oscil·lo, tot gronxant-me, en el buit de la nit de la mudesa avara.
Tinc el rostre embrutit per la por i la basarda, la incomprensió del temps i la manca de llàgrima.
Eixorc l’alè i el plor. Erma tota paraula.
Un titella perdut, emmudit, desert d’ànima.
Obro un ull amb esforç:
– Necessito la parla! Em fa falta algun mot que conjuri fantasmes, que et digui, amb la grandesa que tot mon cor amara, allò que t’haig de dir!
Però no el trobo…
Calla… Potser amb dos versos faig. Puc aclarir-ho, vaja!
El titella és petit. Petonet a la galta.
I tu, amb una xeringa, que em fas una rialla.
Al meu tiet Ramon
Anna Maria Villalonga (22 de març de 2010)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i arrabassador.
perquè amb un gest mínim, la moixaina més petita, però plena, a un ésser indefens, li traspasses l’amor en la més pura essència.
una abraçada ben forta, de tot cor.
És ben cert que, a voltes, la inspiració rau al fons dels sentiments.
És molt bonic i entranyable.
Confiem amb el tiet tot flueixi tant bé com aquests versos.
Jordi.
òstres mama… és preciós!
quina capacitat de vocabulari i de recrear escenes. és molt maco, sincerament. t’aplaudeixo.
Anna Mª: Aquest poema l’ha escrit el cor! Ja ho dius: amb la paraula no n’hi ha prou, o de vegades sobren les paraules. M’ha agradat molt. Hauríem de deixar-nos portar pels sentiments molt més sovint.
Gràcies per compartir aquest poema!!
Petons!!
Molt bonic i emotiu.
Esperem que es recuperi ben aviat.
Petons.
com és de bonic, quina capacitat de vocabulari, com diu la teva filla, i com sap traspuar la desesperació del titella, del petit bebè. Espero que el teu escrit sigui com una inyecció d’amor per al teu tiet.
Shaudin
Anna,
Que et puc dir que ja no t’hagi dit. Molt tendre ple de sentiments i estic d’acord amb la teva filla, el vocabulari magistral.
Desitjo que el teu tiet es recuperi aviat.
Anna Maria, és preciós: immensament líric i sincer. Tens la virtut (que no és poca cosa!) d’escriure una prosa aparentment senzilla i planera però molt rica (com s’ha dit per aquí), i a més molt molt sincera. Sovint llegeixo poemes que només són paraules maques una rere l’altra, però sense un veritable contingut o un sentiment; i aquest no és el teu cas. És art sortit d’un veritable sentiment; és una magnífica catarsi. I una meravellosa manera de mostrar el teu afecte sincer pel teu tiet. Què bonic.
Molts ànims!!!
M’encanta!!
És molt tendre i m’agrada molt el carinyo que li demostres ^^! Trobo que els mots són molt acurats i que has trobat els justos. Només espero que li hagis llegit a ell; em sembla que sentirà que li has tornat la primera injecció i totes les altres coses ;)!
Un petonàs!*
en paraules. Tu aconsegueixes expressar molta tendresa d’una forma molt senzilla com la que sents en sostenir a les mans un pardalet ferit.
Segur que està orgullós i feliç de tenir-te de neboda.
Avui li has pogut llegir el vers al meu pare, i he vist que li ha agradat molt i s’ha emocionat. Moltes gràcies pel suport i els pensaments positius. Nosaltres també t’estimem molt. Petons.