Homilies d'Arinyó

NO EM FOTRÀS, TORT, QUE T’HI VEUS!

(TRES APUNTS SOBRE L’ART DE L’ESTAFA)

CALENDARI DELS BRILLANTS  (Benissa, 2007)

1

No descobrisc la Lluna si afirme que les persones de bé hem estat sempre exposades a un munt d’estafes. I amb els últims avenços teconològics encara se’ns fa més difícil defugir les males arts dels lladregots. Pensem per exemple que, sense que no ens n’adonem, poden clonar-nos la targeta de crèdit i buidar-nos el compte corrent en un tres i no res. O considerem que som una mica oportunistes i que ens agrada comprar al millor preu. Qui ens diu que navegant per la xarxa no trobem el cotxe de la nostra vida per quatre xavos? En aquest cas només cal afanyar-se a ingressar una mòdica quantitat d’euros -2000 o 3000, segons el model elegit- i en pocs dies ens el portaran a casa, que serà quan l’acabarem de pagar. I després cupons!

            Fins i tot podem creure que hi ha negociants curts de gambals que venen duros a quatre pessetes i invertirem alegrement en fòrums filatèlics i en societats de multipropietat d’apartaments. Amb la primera opció rebrem uns interessos la mar de suculents, generats per la revalorització incessant dels segells, vegeu prodigi! Quant als habitatges, per molt pocs diners ens atorgaran l’usdefruit durant un mes cada any d’un magnífic apartament a Marbella, Torrevella, Oriola… Topònims que només de sentir-los anomenar ja et posen la pell de gallina.

            Càndids de mena, estem també exposats a la xicoteta picaresca dels falsos captaires i al lladronici a l’engròs d’algunes ONG bordes.

            Per una altra banda, l’experiència ens demostra que, fins i tot persones ben íntegres i pietoses, poden tenir zones d’ombra i, perdudes momentàniament la dignitat i la vergonya, sucumbeixen a la temptació d’estafar un disminuït psíquic. <<Total, si no l’estafe jo, l’estafarà un altre>>, s’autoexcusen. M’estic referint al truc de l’estampeta, més vell que anar a peu, però plenament efectiu encara, si els diaris no menteixen.

            Aquest frau té una adaptació actual: la compra de bitllets tintats. La nova versió té un avantatge cabdal respecte de l’antiga: no t’ataca la mala consciència per engalipar un retardat mental. Ara bé, la torna també és molt més galdosa: descoberta la maganxa, els amics i coneguts t’atribueixen una aurèola de mamerlo que anem anant! Perquè molt encegat per l’avarícia s’ha d’estar per creure que algú ens vendrà a bon preu bitllets tintats, així com els productes necessaris per netejar-los i reconvertir-los en moneda de curs legal. Cal ser ninot! (Un incís sociològic: la figura de l’endarrerit de l’estampeta és substituïda sovintment en la compra-venda dels bitllets per una persona de color.)

            En descàrrec de tots els estafats, s’hi pot adduir que han tingut el mal fat d’ensopegar amb lladres i oportunistes d’una gran professionalitat.

2

Què direm dels malfactors que s’aprofiten miserablement dels nostres complexos, malalties i desigs inconfessables? Parle dels fabricants de cosmètics que, gairebé miraculosament, esculpeixen a les dones unes mamelles la mar de portentoses. Per no esmentar les cremes que et desenvolupen el membre viril de tal manera que, per poc que el sàpies usar, guanyaràs tots els càstings d’actor porno. O les cremes anticel·lulítiques, que en uns dies et deixen una figura de top model anorèctica total. (Per descomptat, en tots tres casos et retornen els diners si no quedes satisfet dels resultats. Sí!)

            Menció a banda, si més no per nostrades, mereixen les polseres magnètiques.

            Les sectes destructives, amb la promesa categòrica que si acates la seua doctrina aconseguiràs la plenitud vital, i de propina la glòria del Paradís, et buiden la butxaca; i no t’encantes o et faran el cul a estelles!

            No m’oblide dels saludadors, que passant la llista, imposant les mans o fent-te beure un suc de llima i de carlota són capaços de guarir des d’una lleu indigestió de pebrots fins a una metàstesi. Genial, tu.

            En fi, atès el bombardeig constant dels mitjans de comunicació i la desesperació insofrible de saber-se lleig i/o desnonat, hem de ser també benèvols amb els enganyats d’aquest apartat. No obvíem que se les tenen amb uns artistes de l’estafa més temibles, si cap, que no els del primer capítol, compte fet que eviten el rigor del codi penal amb una impunitat esfereïdora.

3

Si no ocorre cap cataclisme en forma de colp d’estat, proclamació de la III República o desmembrament irreversible i feliç de l’estat espanyol, l’any 2007, tres segles després del daltabaix d’Almansa, hi haurà moguda electoral. Perfecte. Mentre no es demostre el contrari, la democràcia parlamentària és el menys imperfecte dels sistemes polítics.

            Ara bé, aquesta efemèride, que hauria de ser motiu d’alegria en una terra on encara es recorda amargament la llarga nit del franquisme, em fa l’efecte que despertarà pocs entusiasmes. De motius per al desencís, els valencians en tenim molts; fins i tot de relacionats amb estafes; i no parle només de malversació de fons, que també –ausades!-, sinó de la malafí de promeses que no s’han fet realitat. És admirable la classe política autòctona: no fa mai el que diu ni diu mai el que fa amb els nostres innombrables i abasegadors impostos.

            Tot i així, el motiu de l’escàs entusiasme a què em referisc, trobe que té molt més a veure amb la manca de carisma dels caps de llista dels partits majoritaris. De segur que cap d’ells no passarà a la Història amb majúscula. Ni ells, ni els restants integrants del cartell electoral.

            Quina enveja, els països que no tenen aquest problema! Quina enveja, aquelles èpoques glorioses que engendraven dirigents de la talla de Gai Juli Cèsar Germànic, més conegut per Calígula, que va ser emperador romà de l’any 37 al 41 de la nostra època. Segons la GEC, durant els primers mesos del seu mandat governà amb una saviesa admirable: va abolir la lex Maiestatis, tornà el poder electiu als comicis i va mantenir un acord exemplar amb el senat. Poc després, però, va enfollir –que poc que dura l’alegria en la casa del pobre!- i es va convertir en un dèspota tan gran que pretengué que el proclamaren déu. Els seus crims foren cèlebres i la resta del seu regnat va ser presidit per la màxima de Suetoni <<oderint dum metuant>> (<<Mentre em faça ric, ja poden gravar-me>>, en versió lliure). Segons la llegenda, va nomenar el seu cavall com a cònsol, i ací és on jo, bromes a banda, volia arribar. ¿Què passaria si a les llistes electorals valencianes figurara una lleona com a futura Consellera de Governació; un voltor per a Urbanisme; en Cultura, un ase, evidentment; un àloe, en Sanitat; i en Educació, un poltre salvatge? L’electorat, moll i despistat, els votaria igualment. I açò encara no seria el pitjor, sinó que allò que clamaria al cel seria que, una vegada haurien ocupat els càrrecs, no en notaríem gaire la diferència, si no era que milloràvem ostensiblement. Tant en un cas com en l’altre, el que està clar és que ens eixirien més barats: una gàbia, un estable, palla, herba, ossos i carn de tercera… Sense guardaesquenes, ni xofers, ni secretaris, amants, psiquiatres, jets, bingos, whisky… Increïblement més barats. I si més no als soferts ciutadans no se’ns quedaria aquesta cara de babau que se’ns posa als pocs mesos de cada nova contesa electoral, quan ens adonem que, talment el baldat de l’acudit, el qual mentre s’estimbava pel precipici demanava als déus de quedar-se com estava, nosaltres també signaríem perquè, enèsimament estafats, el regiment de la cosa pública no degenerara més encara. Que ja és dir.                       

Entre un ase com a Conseller de Cultura, que propose a l’article, i un forense, que hi ha ara… Què voleu que us diga: és més inofensiu el quàdrupede!

La polsera Rayma és un regulador biomagnètic que actua de manera diferent segons si es du posat al braç esquerre o al dret. Si és a l’esquerre, la polsera emet ones beta, que actuen contra la depressió, la tensió nerviosa, l’estrès, l’ansietat, les fòbies, el cansament físic i mental, el mal de cap, el dolor muscular i articular, la lumbàlgia, l’insomni, l’asma, la diabetis, la impotència masculina, la incontinènica urinària, la frigidesa femenina, l’esterilitat psíquica, etc. Si és al canell dret, emet ones alfa, que actuen contra la insuficiència cardíaca, la taquicàrdia, la hipertensió arterial, l’infart de miocardi, l’angina de pit, l’embòlia cerebral, la trombosi, la flebitis, les varius, les hemorroides, les hemorràgies, les menstruacions irregulars i doloroses, etc.

            Continuem o no cal?