Homilies d'Arinyó

L’any 1980, per celebrar el cinquè aniversari de la seua arribada a l’infern, li vaig dedicar aquest poema. Com que sé que aquests dies deu estar més insuportable que Hitler i que Satan, em plau oferir-vos-el.

Pertany al llibre     PLANY DE L’HOME LLOP      POESIA 3 I 4

L’ORGASME DEL CABDILL

 

Homes llops amb pell de príncep

 rapten donzelles valencianes

 en pleniluni.

 

Nues, les transporten amb vaixells d’espant

 a països estranys, imperis de la por.

 

Camells mesells les esperen al port

i, penant per deserts inhòspits,

 arriben a palaus tenebrosos,

 dominis del terror.

 

Massatges i saunes.

 Deesses de bellesa,

 les verges valencianes.

 

Totes les nits en porten tres

 a la cambra dels horrors,

 on eunucs llepers

 recullen en la boca

 el delitós fluix vaginal.

 

Els gossos bavosos

donen el nèctar plaent

 al cabdill,

 que els xucla la llengua

 fins que els la deixa eixuta.

Mentre un cafre

li mossega la bossa,

un altre li la mama

i el tercer l’encula.

 

Inspirat, l’ogre ordena

noves crueltats

als dòbermans.

 

El fuet fereix la carn adolescent.

 

Els cans ofereixen la sang

boca a boca al tirà, que s’extasia.

Mugronets, ulls, llavis figals.

 

Després li porten els excrements,

que es menja a mos redó,

estertorant de passió.

 

Quan elles expiren, feroç,

les desflora amb el príap teresià,

plorant poèticament d’emoció.

 

I s’orgasma Migcolló!