Homilies d'Arinyó

           SUECA

Rugeixen com lleons les aus nocturnals.

L’egua sense genet. El gos sense amo.

La casa enrunada. Els xiquets famèlics.

Dràcules uniformats penjant del sostre

cap per avall.

Els arbres esqueixant-se.

L’eclipsi, el segrest de la Lluna.

Gats cervals incontrolats.

Pitjor que la sal vessada

i alçar-se amb el peu esquerre.

Pitjor que negres paraigües

rodats per mans amb sang.

Ferum de trujot.

Banderes repugnants devoren clars estendards.

Paper de vidre

ratllant-nos la llengua.

Vinagre per abeurar-nos;

tatxes, de nodriment.

Desbocats centaures.

L’esperó del gall de brega.

El bec i l’urpa de l’àguila.

Unicorns, bicorns, tricornis enfurits.

L’assassí és del veïnat.

Torxes traïdores.

El somriure dels cornells

i les rialles dels raça borda.

La sogra pegant-li a la nora, el fill al pare.

Bastonades al tos dels vellards…

Però demà encara sonaran flabiols

i alenaran les falçs de juny.

Lleopards encalçaran ties maries infectes

i el Savi de Sueca es pixarà en la cara

de tres-cents milions d’ineptes!