La lluna en un cove

La primera seria aquesta que podeu llegir aquí, i explica el que finalment ha ocorregut als autors de la caricatura reial del Jueves, la segona la podeu llegir també aquí, i és el que li va passar a una noia berber que va anar a fer la seva feina de traductora, per la qual l´havien contractat, a la caserna de la guàrdia civil de Palma i en parlar català la van increpar, i la tercera notícia és la que podeu llegir sobre la periodista rusa Anna Politkòvskaia.
Fent un "matxembrat" entre les tres notícies arribo a una conclusió, i és que cada cop costa més poder expressar sense embuts el que un pensa i sent, i fer-ho de la manera que a cadascú li resulti més còmode sense fer mal a ningú i amb tot el respecte cap als demés.
En el primer cas de la revista El Jueves penso que si una publicació satírica no pot publicar una portada com aquella i en la que el text tampoc deia res de l´altre món és que ja podem plegar, i a sobre el fiscal no els ha posat penes de presó per poc, només faltaria!!. El en segón cas només dir que una professora meva de castellà sempre ens deia que les llengües serveixen per entendre´s no per separar-se, si jo et parlo en català i tu m´entens encara que siguis castellà i em contestis en castellà, quin problema hi ha? clar, el que no puc admetre és que l´altre persona m´obligui a parlar una altre llengua quan m´ha comprés de sobres. I en la tercera notícia aquesta periodista rusa hi va deixar la pell sols per dir la veritat, per explicar les coses que passen, sense enmascarar-les, i per defensar les idees en les que creia, senzillament, i ara es passen la pilota de la responsabilitat.
La meva llibertat, de qualsevol tipus ( d´acció, de paraula, de moviment … ) com es diu sempre, acaba on comença la de l´altre, sempre i quan no faci mal a ningú, i si tothom tingués clar aixó, tot seria diferent.